Sobre el Rei d’Espanya i la Marcha Real

En un encertat editorial del Vicent Partal el dia 8 a VilaWeb Don José María Pemán a Mauthausen, ens explicava que, en la visita de Felipe VI a Nàpols va ser rebut per un cor infantil que cantava el himno de granaderos, reconvertit en himne del Regne d’Espanya, amb la lletra “pre-constitucional” Com és sabut aquest himne, fins ara, no te lletra oficial.

L’himne cantat per l’innocent cor de nens, te una lletra gens innocent que diu: “Viva España, alzad los brazos, hijos del pueblo espanyol, que vuelve a resurgir”… “Los yugos y las flechas cantan al compass del himno de la fe…”

És a dir que fa una apologia de la salutació franquista/feixista i dels símbols de la falange, un dels suports de la sagnant dictadura de Francisco Franco. Aquest personatge és qui va fer possible la restauració de la monarquia borbònica, nomenant a Juan Carlos I Rey de ’España.

La lletra del “poeta” del règim José María Pemán, va ser escrita el 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, i va modificar-la passada la guerra civil fins donar-li el caire franquista-falangista amb que la que el cor de nens van rebre al rei Felipe.

El Sr. Pemán un gadità nascut el 1897 i mort el 1981, va ser un gran activista de la monarquia de totes les èpoques, conegut pel seu suport a les dictadures del segle 20 i al nacional-catolicisme del règim franquista, que va pretendre ser dramaturg, poeta i orador polític (mitinero, i polulante, segons alguns periodistes contemporanis).

Que les dos últimes dictadures tinguessin un himne, que es coneix també com Marcha Real, amb lletra plena de patrioterisme exaltat i tronat, no es d’estranyar. El que pot sorprendre és que el rei Felipe ho escoltés impàvid, actitud que es pot entendre com un suport a l’homenatge del franquisme que, feien els nens napolitans, possiblement sense saber-ho. A mi no em sorprèn desprès d’haver escoltat el discurs que el monarca va fer el 3 d’octubre del 2017.

Josep Maria Torres