eixamplem

Assemblea Nacional Catalana

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Sagrada Família - Número 6



Catalunya terra d'acollida

La república catalana, una casa oberta a tots

A Catalunya resideixen més de 800.000 persones immigrades de tot el món que anomenem nouvinguts o catalans d’origen estranger, una gran part dels quals podran votar en el referèndum pel dret a autodeterminar-nos. Potser seran la clau que decantarà la balança per al sí o el no. Les dades de l’INE del 2015 recullen que els estrangers residents i empadronats a Catalunya constitueixen el 15% de la població total del país.

La societat catalana, a diferència de molts països europeus, vol acollir els refugiats i immigrants que venen a Catalunya buscant una vida millor. La massiva participació de l’ANC, juntament amb altres entitats, a la manifestació “Casa nostra és casa vostra” del passat 18F i la significativa presència de membres de la immigració en càrrecs institucionals, en representació de partits independentistes, com Ana Surra (uruguaiana) a la Cambra de Diputats i Robert Masih (panjabi) al Senat espanyol, demostra la importància que el sobiranisme dona als nouvinguts que volen implicar-se en la tasca de fer un país socialment més just, lliure i solidari.

Moltes d’aquestes persones immigrades que arriben a Catalunya amb problemes econòmics, socials i culturals, amb dificultats de conèixer les llengües oficials del país, segurament no saben prou bé què significa el procés o consideren que aconseguir els seus objectius els és aliè.Eixamplem ha volgut fer una aportació editant un número monogràfic sobre els immigrants, entrevistant una persona que coneix molt bé el tema i d’altres de nouvingudes que ens ajudaran a veure què pensen, com han estat rebuts i com veuen el seu futur al nostre país.


Abraham Gebreyesus

Entrevista a Abraham Gebreyesus, Etiòpia

Casat, amb tres fills. Té 36 anys. Viu a l’Esquerra de l’Eixample.
Té un restaurant de menjar típic etíop a Sants i una botiga d’articles del seu país a Gràcia.

Eixamplem: Quan va arribar a Catalunya?
AG: Vaig arribar a Barcelona a finals de l’any 2000, quan tenia 19 anys.
Eix: Amb quines referències va venir? Què li havien explicat sobre Catalunya i els catalans?
AG: Vaig venir amb part de la meva família, perquè vàrem tenir un problema al nostre país derivat del conflicte entre Etiòpia i Eritrea. No teníem moltes referències de Catalunya ni de Barcelona. Coneixia Barcelona pels Jocs Olímpics del 1992 i pensava que era la capital d’Espanya. Em vaig sorprendre quan vaig saber que no era així. Però, això sí, coneixíem el Barça. Eix: Què es va trobar quan va arribar?
AG: Era la primera vegada que sortia d’Etiòpia i anava a Europa. Tot era molt diferent aquí, la gent, el clima,... Em vaig trobar una mica perdut, ja que no tenia referències. Tampoc a Barcelona no hi havia gaires etíops en aquell moment, amb qui em pogués recolzar per ajudar-me a la integració.
Eix: Ha tingut problemes amb l’idioma, el català?
AG: Sí, amb el català i el castellà, per desconeixement. Només sabia anglès i em vaig trobar que poca gent el parlava. Pensa que nosaltres no veníem de vacances, necessitàvem trobar feina, habitatge, etc.
Eix: Creu que a Catalunya els nouvinguts són mal rebuts?
AG: No, de cap manera. Des de la meva experiència i la de la meva família l’únic que puc dir és que a la gent d’aquí els falta informació i tampoc no mostren gaire interès a saber quins són els motius que ens han fet sortir del nostre país i emigrar a Europa. Eix: Per què creu que els catalans tenen tan mala fama a l’Estat espanyol?
AG: Des que vaig arribar aquí, gairebé mai he sortit de Barcelona. Però no tinc la percepció d’aquesta mala fama. Crec que deu haver-hi gent amb opinions diferents. Una altra cosa és el que diuen els polítics...
Eix: Ha explicat la seva experiència a la seva terra d’orígen? Quina resposta ha rebut?
AG: Si, l’he explicat molt i la gent se sorprèn. Fins i tot, parlant amb gent coneixedora de la història, m’he trobat que no saben res del que està passant aquí ni de la causa catalana. Falta informació, tot i que ara comença a arribar-ne una mica.
Eix: Recomanaria a algú que vingués a Catalunya, com va fer vostè?
AG: Sí, sens dubte. Cent per cent. Després d’Etiòpia, Barcelona és casa meva. Estic molt bé aquí, hem estat molt ben rebuts, hem portat la resta de la família i hem recomanat venir a la gent que m’estimo.
Eix: Ara mateix Catalunya es troba immersa en un procés cap a la independència. Com ho veu? Entén els motius? Els comparteix? Continuaria vivint aquí en una Catalunya independent?
AG: Pel meu origen, no puc deixar de comparar el procés cap a la independència amb el que es va viure al meu país i que va suposar una llarga guerra. Estic admirat pel caràcter pacífic de les manifestacions multitudinàries que s’han realitzat en els darrers anys reivindicant la independència de Catalunya. Em va impressionar especialment la Via Catalana, on la gent va cobrir tota la llargada del país agafats de la mà. Crec en el dret a decidir de les persones i els pobles. Entenc que aquest procés s’ha de culminar amb un referèndum on la majoria decideixi quin ha de ser el futur de Catalunya, i que siguin respectats els resultats que surtin de les urnes. Una altra cosa és si estic a favor o en contra de la independència, ja que el futur és incert i no ho tinc clar.
Per descomptat que em quedaria a viure a Catalunya. Jo he fet arrels aquí, tinc tres fills nascuts a Barcelona i m’hi sento molt agust.


Ariadna D.R.

Entrevista a Ariadna D.R., Argentina

Hem entrevistat l’Ariadna D.R., de 28 anys, originària de Buenos Aires, Argentina. Tot i que entén perfectament el català, diu que s’expressa millor en espanyol. Aquesta és la conversa:

Eixamplem: Quan vas arribar a Catalunya?
ADR: Llegué a finales del 2006 a la edad de 17 años, procedente de Buenos Aires.
Eix: Quines referències tenies de Catalunya i els catalans?
ADR: Vine a Barcelona para pasar unas vacaciones con mi padre, que había nacido en Venezuela y estaba viviendo en Catalunya. No tenía previsto quedarme y aquí estoy. No tenia mucha información, a pesar de que mi abuelo era catalán, sólo una vaga idea de que existía una cultura y una historia diferente de la de otras partes de España.
Eix: ¿Qué te encontraste al llegar?
ADR: Mi impresión fue favorable, me gustaron mucho las infraestructuras de Barcelona, en particular el transporte público, la mayor seguridad, la belleza de la arquitectura y el paisaje de mar y montaña.
Eix: Has tingut problemes amb l’idioma propi del país, el català:
ADR: Al principio me costó acostumbrarme, no sabia la importancia que se daba al idioma y tenia la información de que se practicaba el bilingüismo. No he tenido problemas de comunicación, excepto una sola vez al llegar en que el conductor de un autobús no quiso contestar en español a mis preguntas.
Eix: Creus que els nouvinguts són mal rebuts a Catalunya: Yo tuve una buena aceptación, no me sentí rechazada. Pienso que si comprendes que los catalanes quieren preservar su cultura, idioma, historia, sobre todo viniendo de una dictadura represiva, eres bien recibida.
Eix: Perquè creus que els catalans tenen mala fama dins l’Estat espanyol?
ADR:No lo sé pero no creo que tengan tan mala fama, quizas porqué no son tan “entregados” como los habitantes de otros lugares.
Eix: Has explicat la teva experiència a gent del teu país d’origen?
ADR:Sí, y me consideran una privilegiada por vivir en un país tan bonito.
Eix: Recomanaries a altres persones que vinguessin a viure a Catalunya?
ADR:Sí, por supuesto, en base a lo que ya he comentado.
Eix: Catalunya es troba immersa en un procés cap a la independència, com ho veus?
ADR:Políticamente considero que soy muy ignorante para opinar objectivamente, pero subjectivamente comprendo que quieran construir un estado propio.
Eix: Continuaries vivint aquí, en una Catalunya independent?
ADR:Primero tendria que saber qué conlleva la independencia y cómo se conseguirá. No me gusta la violencia. (Un cop els entrevistadors expliquen les característiques de l’Estat republicà a què aspira l’ANC: socialment just, democràtic, que millori l’estat del benestar i solidari, l’Ariadna hi afegeix):
ADR:Ideológicamente estoy de acuerdo. Si las cosas son así y mejora la vida y la comunicación entre las personas, me parece bien. No, no marcharía.


Bhagwant Singh, Panjab

Entrevista a Bhagwant Singh, Panjab (India)

Vam conèixer Bhagwant Singh fa poques setmanes en ocasió de la presentació al Palau de la Generalitat del primer llibre d’aprenetatge de català per a la comunitat panjabi “Els cinc rius a Catalunya” i és que Panjab vol dir precisament “Cinc rius” En Bhagwant té divuit anys i estudia a l’institut a l’Hospitalet. En un català perfecte ens ha respost al qüestionari d’Eixamplem:

Eixamplem: Quan vas arribar a Catalunya?
BS: Amb la meva mare, el meu germà i la meva germana vam arribar a Catalunya procedents del Panjab, al nord-est de l’Índia, el 2009. El meu pare ja hi era de feia uns anys i es va tractar d’un reagrupament familiar.
Eix: Què coneixies de Catalunya quan vas arribar?
BS: Coneixia que existia Espanya, però de Catalunya i els catalans, no en sabia res, ni que tenia una llengua pròpia.
Eix: Què és el que et va impactar més a la teva arribada?
BS: Tot era molt diferent de l’Índia. Al principi trobava a faltar el Panjab, però m’agradava el que anava coneixent.
Eix: Has tingut cap problema amb l’idioma, el català?
BS: A l’escola ens ensenyaven el català, però quasi sempre ens comuniquem en castellà amb els companys de classe i els amics no panjabis. És habitual que la gent del país la primera vegada que parla amb mi ho fa en espanyol, no en català. A mi m’agradaria que em parlessin en català d’entrada.
Eix: Creus que a Catalunya els nouvinguts són mal rebuts?
BS: No, tot el contrari, som ben rebuts. Els catalans valoren molt que parlem el català i això ens permet fer una bona integració. La paraula sikh procedeix del sànscrit i significa deixeble, el qui aprèn. Sempre volem aprendre.
Eix: Per què creus que el catalans tenen mala fama dins l’Estat espanyol?
BS: He viatjat poc fora de Catalunya, però crec que molta gent espanyola està mal informada i enganyada. No he vist mai que ningú tingués problemes per parlar en castellà, al contrari del que diuen a Espanya.
Eix: Has explicat la teva experiència a la gent de la teva terra d’origen?
BS: He tornat al Panjab en tres ocasions des del 2009 i sempre explico què és Catalunya i com són els catalans. S’entén fàcilment perquè hi ha una situació molt semblant a la de Catalunya, som una minoria, tenim un idioma propi diferent de l’hindi, tenim un territori, una cultura i religió diferents. Així que seríem com els catalans de l’Índia.
Eix: Recomanaries a alguna persona del Panjab que vingués a viure a Catalunya?
BS: Ho recomano perquè Catalunya és un país d’acollida on és fàcil integrar-se i participar. A Catalunya ja en som 12.000, els qui hem vingut del Panjab. La majoria dels que han immigrat viuen a Anglaterra, Canadà, EUA o Alemanya. Com diu el nostre portaveu, en cap lloc com aquí s’aprecia i valora tant que aprenguem i parlem la llengua del país i ens incorporem a la seva societat.
Eix: Catalunya es troba immersa en un procés cap a la independència, com ho veus? Continuaràs vivint en una Catalunya independent?
BS: Segur que jo i la meva família continuarem vivint a la Catalunya independent. Crec que els motius pels quals es demana la independència són pels sentiments i per millorar econòmicament i socialment. Tothom té dret a demanar el que vol. Els sikhs hem patit una situació semblant a la de Catalunya amb l’Estat indi, i molta gent del Panjab també vol la independència i crear un nou país. No ens és difícil d’entendre què passa aquí.


Oriol Amorós, encarregat de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

Entrevista a Oriol Amorós i March

Entre les funcions que corresponen a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, s’indica que ha de “vetllar per la realització de les iniciatives del Govern de la Generalitat destinades a donar suport i protecció a les persones migrades”. Per això hem considerat de gran importància conèixer de primera mà i per boca del seu responsable, Oriol Amorós, quina és la situació actual i quines polítiques ha de fer el nostre país respecte als nouvinguts.

Eixamplem: Quines són les polítiques de la Generalitat per als nouvinguts?
OA: L’objectiu és fer que esdevinguin ciutadans de Catalunya, amb igualtat de drets i deures, i que puguin participar i comprometre’s amb la societat del país, com fa la resta. Molts dels que arriben ni tan sols saben que existeix Catalunya ni que disposa d’una llengua pròpia. Patim un procés immigratori on la irregularitat ha estat molt important i qui arriba en aquestes condicions està exposat a pors, inseguretat i diverses formes d’enganys i d’explotació, fins que assoleix un estat jurídic que li permeti relacionar-se amb la societat.
Un nouvingut, quan s’empadrona a qualsevol ajuntament, té dret a demanar el servei de “primera acollida” i també se li ofereix l’accés a 90 hores de català, 15 hores d’informació sobre la societat catalana, 15 hores d’informació sobre el mercat de treball i explicacions sobre la llei d’estrangeria.
Les persones en situació regular disposen d’acompanyament en el procés de reagrupament familiar i ajuda per tal que els seus fills vagin a l’escola. També existeix un servei jurídic d’assessorament sobre la llei d’estrangeria i sobre el reconeixement d’estudis universitaris. També treballem per lluitar contra el fracàs escolar, que és superior en els nens de pares immigrats. Volem acabar amb les desigualtats socials que comporta el fet de ser estranger.
Malgrat tot, Catalunya, és el segon país d’Europa amb més proporció d’habitants nous.
Eix: Amb la constitució de la República Catalana alguns nouvinguts poden tenir temor de perdre els seus drets, com la residència o la nacionalitat espanyola. Què els pot dir?
OA: No han de tenir cap por, en primer lloc perquè qui els pot treure la residència és l’estat espanyol i la nacionalitat espanyola no els la poden treure mai. Per poder actuar en aquesta direcció, el primer que ha de fer l’Estat espanyol és reconèixer la República Catalana.
La República tindrà lleis de regulació del flux d’immigració dins el marc de la Unió Europea. Volem que sigui la política més progressista de la Unió.
Considerem que els pares i mares fundadors de la República han de tenir la ciutadania catalana, per raons de justícia i per raons d’estratègia: si cents de milers de nouvinguts amb arrelament a Catalunya sense nacionalitat espanyola tenen el passaport català, segur que seran defensors de la República.
Eix: Davant la política restrictiva del govern espanyol cap a les persones que demanen refugi polític, quina hauria de ser la política de la República Catalana?
OA: Catalunya ja està aplicant una política d’acolliment. Gràcies als esforços de la societat catalana, els Ajuntaments i la Generalitat hem passat des de 2016 a augmentar el nombre de refugiats de 28 a 915.
La República es fonamentarà en la democràcia: el refugiat necessita seguretat i respecte a la seva integritat física, després ve la resta. Això es fonamenta en l’aplicació de la declaració dels Drets Humans amb la qual Catalunya s’hi identifica.
No podem oblidar mai que, desprès de la Guerra Civil, representants polítics del Parlament català, dels Ajuntaments, dels col•legis professionals, pensadors, escriptors i professionals van salvar-se pel refugi, centenars de milers de catalans republicans van haver d’exiliar-se i buscar refugi a altres països.
La República s’ha de comprometre amb les causes dels refugiats, no pot passar com a l’Estat espanyol, on el seu president va a l’Aràbia Saudita a vendre armament quan és un país implicat en les guerres de Síria i del Iemen. Fragates fabricades a Espanya contribueixen al bloqueig que provoca la fam de la població civil d’aquest darrer país.
Hi ha països com Noruega que ajuden a establir els processos de pau i la República pot i ha de contribuir al manteniment de la pau. Sense ser un estat, la gran experiència de Catalunya de convivència dins de la diversitat ha pogut assessorar a països llatinoamericans com Paraguai, Equador i Bolívia en matèria de reconeixement dels drets lingüístics, contribuint a la pacificació social d’aquests països. Podríem, per exemple, ajudar el poble amazig del Marroc perquè la convivència lingüística vagi millor. Recordem que el primer diccionari normalitzat a partir dels set dialectes de la llengua amaziga s’ha fet a Catalunya.
En el segle XXI, Catalunya ha viscut la transformació demogràfica més important d’Europa, i malgrat això tenim un nivell de convivència extraordinari. En les darreres eleccions, el partit polític que basava el seu programa en la xenofòbia només va treure el 0,3% dels vots, això no passa a la resta d’Europa. Aquest model de convivència és un èxit del poble català.
S’afavoreix la creació d’un teixit associatiu que no solament es fa per països d’origen, sinó també per temes sectorials, com l’associació “Mujeres pa’lante” molt activa, o “dones en diàleg”.
Un altre aspecte a tenir en compte és com es veu la societat catalana a ella mateixa en la nova realitat i com queda reflectida en els canvis demogràfics en aspectes com el laboral, l’universitari, els mitjans de comunicació... Hem de ser conscients d’aquests canvis i reflexionar sobre què ha de fer la societat.
Eix: Creu que és correcte parlar d’integració?
OA: La paraula integració és molt controvertida, perquè alguns ho consideren sinònim d’assimilació i ens agrada més parlar d’inclusió, tot i que el Consell d’Europa fa una definició d’integració que és molt correcta: diu que és un “procés que fa una persona per participar en peu d’igualtat a la societat que l’acull”.
Catalunya mai no ha demanat a cap nouvingut que deixi de ser qui és i abandoni el seu bagatge cultural, sinó que també sigui català. Els que van venir ja fa anys i han adoptat la nacionalitat espanyola i viuen a Catalunya (des de 1997 ja són 350.000), ja no consten com a estrangers. Però, com és natural, no han oblidat els seus costums, idiomes ni cultures. Són catalans, però d’una altra manera.
La llengua catalana és l’eina de comunicació, però cal fer millores. Per exemple, dupliquem les hores d’aprenentatge de la llengua catalana, de 45 hores passen a ser-ne 90, però continuen sent insuficients. Si les comparem amb altres països hi ha molta diferència: A França hi ha un nivell de coneixement equivalent a 400 hores, a Alemanya de 800 hores i al Regne Unit fan un examen d’anglès que equival a 500 hores per obtenir la nacionalitat. Ja no parlem dels països nòrdics, que són d’una altra galàxia.


Grup de treball del Butlletí de l'EExI


  Entrades anteriors
Entrades posteriors