eixamplem

Assemblea Nacional Catalana

Butlletí de l’Assemblea Territorial de l’Esquerra de l’Eixample - Estiu 2016 - Número 2


Contra Catalunya

Animació feta per Jordi Calvís (@jordicalvis)

Editorial: Contra Catalunya

Editorial

El govern espanyol, a través del Tribunal Constitucional (TC), recorre les normes sorgides del nostre Parlament, lleis adreçades a millorar la vida dels catalans que han patit amb més cruesa les conseqüències de la crisi i, en general, de tots els ciutadans. Fins ara, el govern Rajoy ha presentat 33 recursos contra les lleis catalanes. Tot aquest seguit de recursos són la demostració que el govern espanyol, amb la col•laboració del seu Tribunal Constitucional, pretén asfixiar la capacitat política del nostre país, una forma d’actuar que tot fa pensar que no s’aturarà i que evidencia, encara més, la necessitat d’assolir la independència per sobreviure com a poble i guanyar la llibertat de governar-nos.

Lleis de Catalunya objecte de recurs i/o tombades al Tribunal Constitucional espanyol (2012/2016)
Llei sobre matèries audiovisuals (2/2012)
Decret-llei d’horaris comercials (4/2012 – 2/2014)
Decret-llei d’impostos als bancs (5/2012)
Decret-llei contra la pobresa energètica (6/2013)
Llei d’acompanyament de pressupostos (2/2012)
Llei de consultes populars no refrendàries (10/2014)
Llei del Síndic de Greuges (2008, decisió 3/2015)
Llei d’acció exterior (3/2015)
Comissionat per la Transició Nacional (4/2015)
Taxa GenCat a operadors d’internet (4/2015)
Codi de Consum de Catalunya (10/2015)
Reforma de la Llei de Comerç de Catalunya (10/2015)
Agència Tributària de Catalunya (9/2015 – 11/2015)
Declaració independentista del Parlament (11-2015)
Comissió d’Estudi del Procés Constituent (2/2016)
Conselleria d’Afers exteriors (2/2016)
Decret-llei contra la pobresa energètica (4/2016)
Llei d’impost als habitatges buits (4/2016)
Llei de Governs Locals (4/2016)
Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones (4/2016)
Llei prohibició del fracking (3/2012 – 4/2016)
Llei prohibició de grans superfícies fora ciutats (4/2016)
Llei antidesnonaments (6/2016)
Part de la llei d’emergència social


La presó Model: un model de presó?

El 1906, ja es va produir el primer motí de presos

La presó Model: un model de presó?

Quan el 9 de juny del 1904 es va inaugurar la nova presó “Modelo”, després d’unes llargues obres iniciades el 1888, quan Rius i Taulet era alcalde de Barcelona, semblava imposar-se un nou concepte d’establiment penitenciari: “la privació de llibertat era un mitjà per possibilitar la rehabilitació dels reclusos”. La nova presó havia de servir per abandonar el tractament degradant, corruptor i cruel dels internats. Segons els diaris de l’època, la nauseabunda cuadra va a ser substituida per la higiénica celda con instalación sanitaria completa, y el patio asqueroso y corruptor, por el reglamentario paseo celular.
L’edifici, dissenyat pels arquitectes Salvador Viñals i Josep Domènec Estapà, d’entrada no va ser del gust de tothom: Exteriorment no es pot dir que sigui un edifici bonic... el conjunt sembla una monstruosa aranya o millor un pop amb sis tentacles plens de ventoses xucladores, cada ventosa una cel·la, per cada cel·la un pres, un reclús, un ocell engabiat (l’Esquella de la Torratxa 17/06/1904). És clar que els privilegiats disposaven de cel·les de pagament amb millors condicions que les dels presos comuns.
El 1906 ja es va produir el primer motí de presos i aviat es va iniciar la batalla contra la “bastilla catalana”.
La presó Model també va ser un centre d’execucions, l’agost del 1908 hi estrenaven el garrot vil aplicat a Joan Rull, anarquista i confident de la policia, acusat de col·locar explosius; unes 2.000 persones s’hi van concentrar fora dels murs, privats de l’espectacle que abans es podia contemplar.
Els recursos econòmics sempre van ser escassos i el 1916 la PM ja estava saturada de presos. A partir del 1919 s’omplia d’obrers reprimits durant la vaga de la Canadenca i sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera es va omplir de persones il·lustres: Lluís Companys i Salvador Seguí, entre molts d’altres. Tota la 3ª galeria era plena de presos polítics, amb penes, consells de guerra i sentències de mort incloses.

LA MODEL DURANT LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL

Arribà el 1931 i amb ell la proclamació de la República, Catalana primer i Española dos dies més tard. Amb la República van arribar els indults i l’alliberament dels darrers presos polítics. Un decret del govern de la República del 15 de maig de 1934 traspassa a la Generalitat les competències carceràries, però queda paralitzat després dels fets d’octubre fins al 12 d’agost del 1936, quan el govern de la Generalitat va confiscar el Servei de Presos.
La PM, que havia quedat buida desprès del “Levantamiento” del 18 de juliol del 1936, curiosament es va transformar en un refugi per a molts religiosos i ciutadans de dretes, que fugien de la violència revolucionària. La Generalitat republicana utilitzà la PM per salvar gent de les “expedicions irregulars de Justícia”, les temudes “txeques”, i entre els que van gaudir d’aquesta protecció hi havia el que seria alcalde franquista de Barcelona, José María de Porcioles Colomer.
Els fets de maig del 1937 i la posterior repressió contra la FAI/CNT i el POUM van comportar que aquests lluitadors antifeixistes compartissin la Model amb quintacolumnistes, desertors, pròfugs emboscats i delinqüents comuns.
El ministre de Defensa del govern republicà, Juan Negrín, va anul·lar a la Generalitat les competències carceràries i una part dels presoners feixistes foren evacuats a d’altres centres. Alguns són assassinats, altres poden fugir i la majoria es concentra a França abans de ser retornats a Espanya.
Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener del 1939, i l’entrada de los “nacionales”, la PM queda sense cap vigilància i els presoners feixistes són alliberats com uns herois.
El període franquista és el que pitjors excessos portaria a la PM: es transforma en la presó d’una ciutat ocupada i terriblement reprimida durant els nou anys que van del 1939 al 1948.
La PM té el trist record de ser la presó amb més reclusos del món, segons escriu José Marín “...hi ha amuntegament, fam, misèria, malalties, mort i llarguíssimes condemnes”. N’hi ha prou a dir que, a l’any del final de la guerra, ja hi havia més de 103.000 reclusos amb sumaris oberts.
A la PM, els tribunals militars (escollits pel mateix general Franco) i les jurisdiccions especials creen nous delictes amb insòlits efectes retroactius. Van ser habituals els judicis sumaríssims, sense possibilitat de recurs, que durant els dos primers anys des del final de la guerra civil acabaven en execucions. Molts dels afusellats al temible Camp de la Bota van sortir de la “Modelo”.
Entre el 1939 i el 1943 va ser executats 1.539 reclusos i, fins a l’any1955, 1.618 reclusos, la majoria, un 81,4 %, els anys 1939 i 40. El 47% dels executats van sortir de la presó Model.
L’estat de guerra va ser derogat el 7 d’abril del 1948, però la PM començava a tenir nous inquilins: els militants sindicalistes i els polítics clandestins opositors al franquisme, caiguts en les agafades policials.
Tot i que el rigor de la postguerra va minvar, el patiment i les pèssimes condicions d’allotjament, manutenció i càstigs es van mantenir i molts dels reclusos van deixar la seva empremta: llibres com els de Manuel Cruells, Pere Carbonell, Gómez Bravo, Víctor Alba, o la famosa “Capella gitana”, pintada per Helios Gómez el 1950.
Malgrat el declivi de la dictadura franquista, Salvador Puig Antich, militant anarquista de 25 anys, fou executat amb el garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a les 9:40 del matí.

LA MODEL EN LA TRANSICIÓ POLÍTICA

La mort d’un reclús a conseqüència d’una pallissa a l’octubre del 1975 va desencadenar un motí, el primer disturbi de la transició. En un altre motí el 1977, organitzat per la Coordinadora de Presos en Lluita, es va calar foc a la meitat de les cel·les; els presos van ser reprimits amb duresa.
“La presó és vella, està saturada i els presos viuen en condicions materials repugnants”, aquestes són paraules del catedràtic de Dret Penal Carlos García Valdés, nomenat director general d’Instituciones Penitenciarias el 1978.
A banda dels molts incidents i fugues famoses com la del Vaquilla (1984), cal destacar la lluita aferrissada per l’amnistia que un dels personatges més singulars de Catalunya, Lluís Maria Xirinacs i Damians, candidat al Premi Nobel per la Pau, va desenvolupar des de la no-violència.

Arxiu fotogràfic de la Fundació Ronda - Lluís M. Xirinacs

Arxiu fotogràfic de la Fundació Ronda - Lluís M. Xirinacs

Aquest lluitador pacifista va estar-se davant la porta de la presó Model de Barcelona dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l’amnistia (Llei 46/1977) promulgada el 15 d’octubre del 1977, que incloïa presos polítics i un ampli espectre de delictes, com rebel·lió, sedició i denegació d’auxili, comesos abans del dia 15 de desembre del 1976.
En l’etapa de democràcia formal, quan les institucions penitenciàries ja depenen de la Generalitat, els anys 1987, 1991 i 1993 es planteja des de la Conselleria de Justícia el tancament de la presó, que no es materialitza. La manca de recursos econòmics ho va allargant i, malgrat les negociacions entre partits polítics i institucions, encara ara la Model és la gran presó de Barcelona, excepte l’espai alliberat, simbòlicament arranjat com a placeta, a la cantonada de Rosselló amb Entença.
El barri de l’Esquerra de l’Eixample i tota la ciutat necessiten recuperar aquest espai que s’ha de transformar en una zona verda i ha de proporcionar equipaments i serveis imprescindibles. Des de fa moltes dècades, la ciutadania, encapçalada per l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, s’ha mobilitzat a favor de recuperar aquest espai.


El futur de l'Espai Model

Entrevista a Toni Colomina i Rivelles, President de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample.

Pregunta: Explica’ns quina ha estat la lluita de l’AVEE per recuperar per al barri i la ciutat l’espai que ocupa la presó.

Toni Colomina: Des de la creació de l’AVEE ara fa 40 anys, el tancament de la PM i la cessió de l’espai per a equipaments i zona verda han estat una de les nostres principals reivindicacions. Hem de recordar que a finals dels anys 90 cada dimecres fèiem una manifestació al voltant de la Model, i això va durar mesos. Comptàvem amb la complicitat dels botiguers i veïns del districte.
L’any 2002 vam engegar una campanya, no de recollida de signatures, sinó de cartes dels veïns, que demanaven al president de la Generalitat i a l’alcalde de Barcelona que es fes efectiu el tancament i trasllat de la Presó Model. Van ser mesos d’intensa feina, amb molt de ressò, vam recollir més de 12.700 cartes, que l’any 2004 es van lliurar a les institucions. L’alcalde Clos no ens va donar cap resposta, però el president Maragall ens va felicitar per la iniciativa. Tampoc el conseller de Justícia del moment no ens va rebre, però aquest fet va ser un revulsiu per a l’administració, que per primer cop va veure que anàvem molt seriosament.
L’abril del 2009, l’Ajuntament de Barcelona va redactar un document (Criteris i continguts per a la redacció del pla director de transformació de la presó Model de Barcelona) que ha estat la base de les negociacions posteriors.

Pregunta: A grans trets, què recull aquest pla director?

Toni Colomina: S’hi concreten les necessitats d’equipaments prioritaris, consensuats amb els veïns i l’Administració. Com a més destacats: 12.000 m2 de zona verda, construcció d’un centre d’educació infantil i primària, una escola bressol, una residència de gent gran amb centre de dia, un casal per a gent gran i un altre per a joves, un poliesportiu, un pàrquing soterrat per a 200 vehicles, una escola per a persones amb discapacitats, sense oblidar un memorial que recordi a tot el país què ha significat la Presó Model en la lluita per la llibertat.
El pla urbanístic encara no s’ha acabat de definir i esperem que reculli les propostes de l’AVEE. Tenim unes diferències sobre la destinació d’uns 5.000 m2 que es va proposar que fossin d’ús privat, i el que pretenem és que s’hi instal·lin equipaments de la Generalitat, no acceptem cap ús que no tingui una finalitat pública.

Pregunta: I en quina fase ens trobem ara mateix?

Toni Colomina: Som optimistes, perquè per primer cop en tots aquests anys el conseller de Justícia, Carles Mundó, va rebre una delegació de l’AVEE i ens va assegurar que per al Departament és una prioritat tancar la presó.
No és tan fàcil com voldríem, per les dificultats de la crisi i la manca de recursos econòmics causada pels incompliments del Gobierno de España, però l’entesa amb l’Ajuntament sembla que ha desencallat la construcció a la Zona Franca de la presó que ha de substituir la Model. És de destacar que aquest 29 d’abril el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar els nous equipaments, amb el vot favorable de tots els grups municipals, excepte PP i CUP.
Crec que som en el bon camí i aquest serà irreversible. Segur que hi podem trobar impediments, com ara que no s’aprovin els pressupostos de la Generalitat i aquest fet ho endarrereixi tot, però sembla que en qüestió de pocs anys disposarem d’aquest espai, tan necessari per al barri i la ciutat.

Pregunta: Darrerament s’ha constituït una plataforma ciutadana, que en un manifest reclama que les administracions compleixin els terminis compromesos per buidar la PM i que l’espai buidat es destini al mateix que ha demanat sempre l’AVEE: zona verda, equipaments i espai de memòria. També proposen iniciar un nou procés participatiu “seguint la llarga trajectòria de reivindicacions ciutadanes”. Quina opinió té sobre aquest nou moviment?

Toni Colomina: Nosaltres sempre estem d’acord amb els moviments ciutadans i inicialment l’AVEE forma part del signants, però creiem que ara -que estem en un bon moment amb les administracions- pot ser complicat iniciar un nou moviment participatiu -que ja es va fer del 2002 al 2004- i que recollir signatures no superarà l’enviament de cartes personalitzades.
Considerem que el pla d’equipament és totalment vigent, ja que les mancances continuen sent les mateixes. El que nosaltres demanem és que es convoqui la Comissió de Seguiment Generalitat/Ajuntament amb la participació de l’AVEE per negociar un nou impuls. Ens hem de basar en l’esmentat pla director. Qualsevol proposta de modificació dels acords aconseguits i acceptats el 29 d’abril passat pot endarrerir i, fins i tot, aturar el trasllat de la PM i la recuperació de l’espai per al barri.


La presó Model: un model de presó?

Font: Elaboració pròpia a partir de les diferents fonts citades

Apunts d'economia: El DEUTE DE LA CATALUNYA INDEPENDENT

Utilitzant com a fonts dades de publicacions d’AMECO, Banc d’Espanya, INE i IDESCAT, els economistes David Ros, interventor d’administració local, i Pere Miret, màster en anàlisi econòmica i finances i MBA, han elaborat un estudi que calcula el deute amb què naixeria l’Estat català segons els sistemes de càlcul del repartiment amb l’Estat espanyol.

Els autors examinen dos grans escenaris:

1. Sense negociació amb l’Estat espanyol. Escenari altament improbable ja que ni els mercats ni la comunitat internacional no permetran que Espanya no negociï. En aquest cas, el deute català resultant seria del 33,6% del seu PIB, comptant amb el FLA.

2. Negociant amb l’Estat espanyol. S’hauria de fer un repartiment del deute atenent diferents criteris que, en aquests casos, solen ser l’activitat econòmica, la població, la despesa i la inversió realitzades, el deute històric, etc., i, combinat amb el repartiment d’actius i passius, establir un balanç patrimonial. Aquí podria haver-hi discrepàncies en criteris de valoració. Els autors han pres com a punt de partida l’estudi fet pels economistes Jordi Angusto, Marcel Coderch i Gemma Pons i han calculat que l’endeutament de l’Estat català estaria en una forquilla de valors que aniria entre un mínim del 47,1% i un màxim del 73,2% del PIB.

Si comparem aquests diversos escenaris amb la situació d’endeutament de la resta dels països de la UE, veurem que la República Catalana tindria un nivell d’endeutament molt inferior a la mitjana de la UE, del Regne Unit o d’Àustria i igual al d’Alemanya, Hongria o els Països Baixos.

El DEUTE DE LA CATALUNYA INDEPENDENT

Fonts: Ameco, Banc d'Espanya, INE, Idescat i elaboració pròpia.
Nota: El deute de Catalunya (exclusivament en aquesta taula) inclou el de l'Administració local i la Seguretat Social (consolidada) perquè sigui homogènia la comparació amb la UE.

D’aquest estudi, els autors en treuen les conclusions següents:

I. El deute que avui suportem els catalans per formar part de l’Estat espanyol és superior al que tindríem en una Catalunya independent.

II. El deute català actual, més el que s’heretés del regne d’Espanya, seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat, en situar-se per sota de la mitjana dels països europeus i amb un estalvi d’entre el 30% i el 52% en relació amb la situació actual.

III. La negociació dels actius i els passius situaria el deute del nou estat català entre el 50% i el 75% del seu PIB, per sota de la mitjana dels països de la UE (87%).

IV. Fins que no es negociés l’endeutament de Catalunya, el deute públic es col·locaria al voltant del 36% del PIB, inclòs el FLA.


Parada central de l'ANC a Plaça Catalunya

Parada central de l'ANC a la cruïlla de Plaça de Catalunya amb la Rambla

Ressenya dels darrers actes organitzats per l'ANC de l'Esquerra de l'Eixample

SANT JORDI 2016

La diada de Sant Jordi va ser, una vegada més, una jornada d’intensa activitat per als de la nostra AT (Assemblea Territorial). Juntament amb la sectorial de LGTBI es van organitzar amb gran èxit dues parades, a Rbla. Catalunya/Aragó i Pg. de St. Joan/Diputació, per tal de difondre el nostre missatge i vendre roses, llibres i material “indepe”. La col·laboració entre la territorial i la sectorial ha estat molt ben valorada per part d’ambdues assemblees.

l'ANC al Sant Jordi 2016

Com en anys anteriors, la nostra AT va ser l’encarregada de dissenyar, muntar i gestionar l’activitat de la parada central de l’ANC a la Pl. Catalunya. Aquest cop, amb la novetat de poder comptar al llarg de la jornada amb la presència de 23 escriptors signant els seus llibres al públic: entre d’altres, Santi Vidal, Ramon Cotarelo, Quim Torra, Liz Castro, Joan Canadell, Jordi Borràs, Carles Porta i Maiol Roger.

Al migdia es va celebrar el ja tradicional “brindis per la independència”. Hi van assistir els coordinadors de les AT del Barcelonès i membres del Secretariat Nacional i els presidents de l’ANC, d’Òmnium Cultural i de Súmate, representants de partits polítics, el president del PNDD, diputats al Parlament de Catalunya i membres del govern encapçalats per la M. H. Presidenta del Parlament i el M. H. President de la Generalitat, respectivament.

1 DE MAIG

Com cada any, una representació de socis de l’Assemblea Territorial de l’Esquerra de l’Eixample, en coordinació amb la Sectorial de Treballadors, van participar en la manifestació de l’1 de Maig que es va celebrar a Barcelona, convocada pels sindicats més representatius del país. La participació activa de les entitats independentistes en aquest acte demostra la sensibilització envers les reivindicacions de les classes treballadores de la nostra societat.

Genzebe Dibaba

L’atleta Genzebe Dibaba, va posar amb una estelada després de guanyar la prova del 1.500 al Míting Internacional de Barcelona

EL PAPER DE L’ESPORT EN EL PROCÉS CONSTITUENT

Amb la intenció d’apropar el món de l’esport al procés constituent, el dia 2 de maig la nostra AT va organitzar un sopar/col•loqui amb entitats esportives tant de l’Esquerra de l’Eixample com dels barris veïns. Hi van assistir representants de 16 clubs esportius, la coordinació de clubs de futbol de l’Esquerra de l’Eixample i la FECPC.

Vam comptar també amb la presència de Beni Saball (Reinicia), Carles Muñoz (UFEC) i Arnau Miró (Pro Seleccions Catalanes). En les seves intervencions van argumentar la necessitat de tenir una capacitat legislativa pròpia real per al tractament adequat de l’esport en general, que no es podrà tenir si no és amb la independència del nostre país, i l’oportunitat de poder participar a crear el marc legislatiu adequat a les problemàtiques del món de l’esport per mitjà del procés constituent.
Les diverses intervencions en el col•loqui van fer palesa la necessitat d’unió entre els clubs esportius, acostumats a “anar a la seva”, a fi de poder avançar en la resolució dels seus problemes. Els assistents van valorar molt positivament l’acte.

ELS DRETS NO SE SUSPENEN

ELS DRETS NO SE SUSPENEN

Lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) espanyol

Convocada per entitats sobiranistes, socials i sindicals, com ara ANC, Òmnium, FAVC, CCOO i UGT, entre d’altres, el passat dia 29 de maig es va dur a terme una manifestació contra les contínues retallades als drets dels ciutadans de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. A la manifestació es van adherir els partits polítics amb representació parlamentària, excepte PP i C’s. Sí, sí, paradoxalment el PSC també hi va assistir, tot i que al seu dia va presentar- hi el recurs d’empara contra l’actuació de la mesa del Parlament. La convocatòria va tenir un gran èxit tant per la seva transversalitat com per la nombrosa participació. Segons els organitzadors, hi van acudir unes 60.000 persones, entre elles una nodrida representació de socis de la nostra AT.

EL BARRI I L’ASSETJAMENT ESCOLAR

Organitzat conjuntament per l’AVEE i l’ANC, el dia 31 de maig es va fer un col·loqui sobre l’assetjament escolar, que ha esdevingut un dels problemes més punyents que afecten els més joves i que va més enllà de l’entorn del centre educatiu.

EL BARRI I L’ASSETJAMENT ESCOLAR

Hi van assistir Gené Gordó, sotsdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa, i Salvador Rovira, director de l’Institut Front Marítim. Les seves intervencions van servir per fer-nos veure la importància del greuge i la seva dimensió social, així com el treball que es fa des del Departament d’Ensenyament i els programes pilot que ja es duen a terme per tal de minimitzar el problema i, si és possible, eradicar-lo.
L’acte va ser presentat i conduït per Miquel Marin, professor de l’Institut Poeta Maragall.

L’AIGUA ÉS VIDA - #RIUADA5J

L’AT de EExI va participar, juntament amb les altres territorials del Barcelonès i d’arreu de Catalunya, en la manifestació convocada per la Plataforma de Defensa de l’Ebre el proppassat dia 5 de juny, en protesta contra el nou pla hidrològic promogut pel PP i amb l’objectiu de cridar l’atenció a Brussel·les sobre la gravetat de la situació.

L’AIGUA ÉS VIDA

L'informe elaborat per la comissió de peticions del Parlament Europeu sobre el terreny dictamina que la reducció de cabals que proposa el pla hidrològic afectaria greument el delta i el seu ecosistema

Aquesta vegada, la marxa va transcórrer pel centre de Barcelona i va aplegar milers de persones procedents de tot Catalunya. Va ser, doncs, com un segon acte de la manifestació feta a Amposta el mes de febrer. I és que en aquest tema no es pot abaixar la guàrdia, perquè, tal com diu el lema de la manifestació “L’Ebre sense cabals és la mort del delta”.

TALLERS

Durant el segon trimestre d’enguany i adreçats a socis de l’ANC, s’han dut a terme els tallers:

  Gestió de la discrepància
  Twitter (Anar al Tutorial)
  Cohesionant el país (habilitats per convèncer indecisos)


Grup de treball del Butlletí de l'EExI


  Entrades anteriors
Entrades posteriors