Especial #02

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts

Eixamplem

desembre 28, 2024

Al ple de la pandèmia

Edició especial

En només dos mesos i mig

Sembla que ja fa molt temps que vam anar a Perpinyà a retrobar-nos amb els dirigents exiliats, amb l’ànsia de retornar al camí que va quedar estroncat l’octubre del 2017 i, alhora, de deixar de llepar-nos les ferides. Hem assumit quina mena d’enemic tenim al davant i sabem que la repressió no afluixarà i que la llibertat de presos, exiliats i de tots plegats dependrà de cadascun de nosaltres.

El president Puigdemont i els consellers i conselleres exiliats han estat treballant allà on han pogut, que és fora de les fronteres espanyoles, i han aconseguit que la situació catalana sigui coneguda arreu, que la nostra causa es vegi amb simpatia en alguns països, però només nosaltres des de Catalunya ens traurem les castanyes del foc.

De Perpinyà es va reforçar la proposta que feia més d’un any que s’havia donat a conèixer: crear una societat privada, fora de les fronteres espanyoles, que treballés per la República, creant estructures i que no pogués ser atacada per l’estat: El Consell per la República, la fortalesa del qual depèn de la quantitat de socis. Una societat amb un o dos milions de socis mereix ser escoltada i té poder de canvi… però a la cantonada esperava la covid-19 i tots ens vam refugiar a casa perquè ens perillava la vida.

En aquest sentit hem pogut copsar com el PSOE segueix sent com sempre: centralista. Unionista, militarista, monàrquic i reticent als clams de la Generalitat. Els Comuns-Podemos gairebé desapareguts i submisos. Aquest és el govern més d’esquerres que mai hi ha hagut a Espanya.

Aquest dos mesos i mig de confinament ens han servit i molt. Ens hem adonat que tots els partits espanyols actuen de la mateixa manera quan es tracta de Catalunya, segant la seva minsa capacitat d’autogovern, menystenint la nostra llengua i oblidant els compromisos de finançament.

Hem vist com es confiscava material sanitari als centres de salut, com des de Madrid s’escampava la pandèmia per tot l’estat davant d’un govern que no gosava cloure la capital, hem suportat la mort en solitud dels nostres avis, el desori a les residències, l’extenuació fins al límit dels metges i tot el personal hospitalari, el contagi sense protecció de cuidadors i sanitaris, el mal govern dels que no han gestionat mai la sanitat, hem hagut de veure els militars i les forces policials pels carrers buits perquè quedés constància d’on és el poder… mentre el president Torra, la consellera de Salut i el govern que no mana, han intentat manar amb el permís dels a qui no importem, obeint en tot moment.

Hem vist la Unió Europea tornar-se un campi qui pugui, oblidant països econòmicament febles quan d’altres s’apropiaven de material sanitari sense cap mena de vergonya.

Per acabar-ho d’adobar, la monarquia continua portant maletes de diners a Suïssa mentre el govern d’Espanya, el més d’esquerres, no pensa fer-hi res, manté els privilegis a Billy el Niño i premia els policies que van sobresortir més en la repressió del primer d’octubre a Catalunya.

#02

Especial

Què hem après?

Que no a tots els catalans preocupa que uns altres emmalalteixin. Aquí hem de millorar l’empatia social.
Que hem respirat l’aire sense contaminació. A la Xina ja han superat la contaminació que hi havia abans de la pandèmia i aquí hi estem arribant. Aquest és el nostre més gran repte. Cal tenir un estat i uns ciutadans que en vetllin.
Que convivim les vint-i-quatre hores amb la família i coneixem millor els de casa. Hem enyorat els familiars i amics dels quals hem estat separats i valorem més el seu escalf.
Que coneixem més bé el veïnat. Cal perseverar-hi: amb el contacte, les societats cohesionen.
Que, en només dos mesos, l’economia de gran part del país s’ha ensorrat com un castell de cartes i la pobresa sura pertot. Cal canviar el sistema perquè ha fracassat i el nombre d’exclosos supera el 20% a casa nostra. Hem de guanyar la independència i gestionar els nostres recursos per justícia social.
Que l’escola ha de servir per afavorir la igualtat d’oportunitats i tots els infants han de gaudir de totes les eines necessàries per desenvolupar-se. Les escoles de primària i secundària fa molt de temps que necessiten més mestres, psicòlegs, logopedes perquè l’escola sigui de veritat inclusiva. Les universitats veuen con s’encongeix el seu pressupost any rere any. Les universitats veuen com minva la capacitat d’investigació i el manteniment i la millora de la seva qualitat. Cal que desaparegui el dèficit fiscal per al futur de Catalunya.
Que convé refer la Unió Europea com un conjunt de nacions que fan de contrapès amb els poders de l’Est i de l’Oest, solidaris entre ells i models en democràcia. Podrem treballar-hi si tenim veu pròpia.
Que els refugiats continuen malvivint i jugant-se la vida al mar encara que la covid-19 els hagi esborrat del nostre pensament. Solament amb la independència podrem fer una llei d’acollida pròpia i solidària.
Que la gent dels barris ha pres la iniciativa, col·laborant econòmicament amb la investigació i el material de protecció als hospitals i residències. S’han creat noves associacions d’ajut mutu per a les llars sense ingressos, els manters, com a veïns que són de la ciutat, han cosit mascaretes per a qui les necessiti i potser, amb la implicació del teixit social, començarà el camí cap al canvi.
Que no volem cap rei. Visca la República catalana!
Sabem que la covid-19 tornarà, com diuen els epidemiòlegs, possiblement a la tardor. Hem de trobar la manera de protegir-nos i també de no quedar-nos aturats perquè, si restem quiets, serem arrossegats.

Cal aprofitar els esdeveniments que ens siguin favorables per al nostre alliberament.
Estiguem actius, estiguem alerta.

analysis-laptop-business-style-cartoon-graph-1449661-pxhere.com

Mohamed Hassan · PxHere

Algunes dades de la situació de la CoVid-19

extretes del Departament de Treball i de la Pimec

La totalitat de les petites i mitjanes empreses i autònoms tenen una davallada d’activitat i caiguda de vendes (93,6%). Un 76,7% de les empreses i autònoms manifesta experimentar tensions de tresoreria.
Un 43,2% ha realitzat expedient de regulació (ERTO) i un 15% ho vol fer però ho té pendent. Les mesures anunciades per als autònoms i pimes són del tot insuficients.

A escala de Catalunya hi ha 96.695 ERTO presentats des de l’inici de la crisi del coronavirus (10 de maig) i ja hi ha 711.873 treballadors afectats (taula 1).

Les divisions amb més ERTO són les de servei de menjar i begudes, amb 19.140 expedients i 108.546 afectats; la del comerç al detall amb 12.563 expedients i 56.361 persones afectades; i la d’altres activitats de serveis personals amb 6.873 expedients i 18.562 afectats.

Resum dels efectes de la pandèmia a Catalunya a escala econòmica

El coronavirus ha provocat confinaments i l’aturada de moltes empreses. D’acord amb dades de les patronals catalanes, l ’activitat econòmica ha caigut al voltant d’un 50%. Això està provocant una baixada del consum i la cancel·lació de moltes comandes i projectes d’inversió.

Algunes dades: l’índex de producció industrial (corregit d’efectes de calendari) ha experimentat un descens interanual del 17,4% el març de 2020, com a conseqüència de la paralització de l’activitat econòmica arran de la crisi sanitària. Per trobar valors similars de descens ens hem de remuntar a l ’any 2009. Per destinació econòmica dels béns, el descens ha estat generalitzat; se situa al capdavant en intensitat el registrat pels béns d’equipament (-31,2%), seguits pels béns intermedis (-16,4%), els de consum (-11,5%) i , per últim, l’energia (-5%). Considerant les dades acumulades del trimestre, el descens de la producció industrial ha estat del 7%. La producció de béns d’equipaments és també la que més es redueix (-10,6%), seguida de la de béns intermedis (-7,6%), la d’energia (-4,8%) i la de béns de consum (-2,8%).

Simultàniament, moltes empreses estan fent ERTO per reduir els costos laborals. I els mercats borsaris s’han enfonsat en unes poques setmanes al voltant d’un 40%.

D’acord amb la Cambra de Comerç de Barcelona, una caiguda del 40% o 50% de l’activitat econòmica a Catalunya durant dos mesos pot suposar una caiguda del PIB d’un 7% o 8%. Estem parlant d’una pèrdua d’uns 16.000 milions d’euros. Si no es para el cop, entrarem en una espiral de tancaments d’empreses i d’increment de l’atur.

Taula 1. Expedients de regulació per àrees geogràfiques

L’activitat econòmica amb més ERTO presentats és el sector dels serveis, amb 78.696 (81,38%) expedients i 503.277 (70,69%) treballadors afectats.

Taula 2. Expedients de regulació per sectors

Ajusts financers:

Però, de què serveix que donin a una pime, a una micropime o a un autònom una pròrroga dels pagaments a la Seguretat Social si no ingressa res perquè no pot treballar? De què serveix un préstec que s’ha de tornar?

De què serveix que a una persona assalariada objecte d’un ERO temporal li coincideixin una pròrroga en la quota de la hipoteca si aquesta persona és un treballador amb feina a temps parcial i no té la seguretat que es mantindrà al seu lloc de feina després d’aquests sis mesos de marge, al final de l’ERTO?

Per exemple, la immensa majoria de les botigues de barri, gairebé tots els professionals que treballen per a tercers, no poden aguantar més d’un mes sense ingressar res…

Evidentment, tot plegat podrà canviar molt en funció del temps que durin les mesures de confinament durant la pandèmia de la covid-19.

Tenim el convenciment que en una Catalunya independent es podrien minvar els efectes de la pandèmia i l’economia es reactivaria sense posar en perill la salut pública. No sabem si les mesures que haurem d’aplicar per ordre de les autoritats del Reino de España ens beneficiaran però l ’experiència acumulada no ens permet ser gaire optimistes.

Consell per la Républica

Si esteu interessats a conèixer el Consell per la República us podeu adreçar a: https://consellrepublica.cat/fras/