Eixemplem butlletí #8 | assembleaeexi.cat

Butlletí #8

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Sagrada Família

Eixamplem

novembre 3, 2024

Eixamplem-46

Butlletí #8 en PDF

Editorial
La intoxicació continuada
Tot és bo per tapar la corrupció
Grup de treball del Butlletí de l’EExI

Editorial

El darrer EIXAMPLEM va estar dedicat principalment al Referèndum del dia 1 d’octubre.

D’aleshores ençà ens hem anat trobant amb alguns de vosaltres davant les conselleries, a les escoles amb veïns, mestres i pares defensant les urnes i el dret a escollir el futur, al carrer protestant per les agressions de les forces espanyoles anomenades de l’”ordre”, als voltants de la Ciutadella celebrant la proclamació de la República, i posteriorment en grans manifestacions clamant per la llibertat del nostre govern legítim empresonat o a l’exili, i sobretot pels sempre pacífics i respectuosos Jordis…

Però a aquesta història encara li queda un llarg camí i el 21 de desembre estem convocats a unes eleccions que, malgrat no ser nostres, hem de guanyar d’una manera contundent si volem sobreviure i prosperar com a poble.

#8

Butlletí

Designed by rawpixel.com / Freepik

La intoxicació continuada

Les enquestes de la setmana del 13 al 19 de novembre ens deien que la segona preocupació dels espanyols era Catalunya, per damunt de l’atur i la corrupció.

BRAVO, BRAVO, BRAVO! Un deu per als intoxicadors del govern espanyol i l’IBEX, la premsa subvencionada i altres… que han aconseguit distreure la població en ple judici pel cas Gürtel (amb un embalum considerable de fosques defuncions al seu darrere), que involucra el PP principalment i tota una teranyina de la més “selecta” societat espanyola.

El mètode, però, és fàcil: Aplicar a l’enemic la manera pròpia d’actuar.

Els catalans (independentistes) són violents:

Observeu l’actuació de la policia i la guàrdia civil a casa nostra, a Múrcia, a Ceuta…, el llenguatge emprat a les manifestacions dels constitucionalistes: “Puigdemont a prisión” i les ja rutinàries agressions als vianants i als mitjans que en són testimoni.

Els catalans (independentistes) desobeeixen les lleis:

El govern espanyol desobeeix la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya (els quals modifica, segons les seves necessitats, amb rapidesa i amb la col·laboració dels tribunals) i també la normativa europea, ignorant-ne les reclamacions.

El Congrés i el Senat espanyols, amb l’aplicació de l’Article 155, transgredeixen les lleis fonamentals internacionals.

TV3 i Catalunya Ràdio no són plurals:

Observeu el mode extremadament escrupolós que l’ens català té de triar els convidats, principalment en les tertúlies i informacions de caire polític, per tal d’assegurar la presència de tots els punts de vista. Tot i això, amb certa freqüència els convidats de partits constitucionalistes deixen les cadires buides i es queixen que no hi apareixen prou.

Els treballadors de TVE a Sant Cugat i a Madrid han manifestat sovint la impossibilitat de fer una informació objectiva per les interferències del govern espanyol en la seva tasca, amb comunicats a l’opinió pública denunciant aquesta situació.

El govern (independentista) català no es preocupa dels problemes reals de la gent:

Amb la intenció de controlar el Parlament català i entorpir la seva tasca de govern, aquests darrers dos anys el Tribunal Constitucional ha anul·lat més d’una vintena de lleis catalanes adreçades a millorar les situacions de la població més vulnerable, amb l’argument que tots els espanyols són iguals davant de la llei. Quina sort, ser ciutadà espanyol!

L’escola catalana adoctrina els infants i els torna independentistes:

No havíem quedat que ser independentista és permès per la llei (sempre que aquesta pretensió no es posi en pràctica)? L’escola catalana és extremament respectuosa amb els alumnes, entre altres coses perquè els mestres són plurals, com els infants, les famílies i la societat en general.

L’experiència demostra que els avis que omplen els carrers durant més de set anys demanant la llibertat de Catalunya van rebre una educació cristiana i franquista i, per aquest motiu, entre altres, volen evitar que la seva descendència hagi de passar pel mateix. Els governants del centre de la península haurien de saber que no cal patir, perquè l’adoctrinament és la manera més segura de crear anticossos.

Tot és bo per tapar la corrupció

Procés contra l’independentisme: una cortina de fum per amagar la degradació política

El Partido Popular és considerat el més corrupte de tot Europa. Per primer cop una formació política espanyola, el PP, s’asseu a la banqueta dels acusats com a persona jurídica. L’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat el processament d’aquest partit: María del Carmen Navarro Fernández, la seva tresorera actual, l’advocat i l’informàtic del PP hauran de respondre per la destrucció dels discos durs dels ordinadors de l’extresorer Luis Bárcenas.

La destrucció de proves, que segurament els incriminaven, és una actuació típica de les màfies i s’afegeix als cents de casos de corrupció que han estat jutjats o estan en curs, en què els dirigents del PP s’han vist implicats. Recordem-ne alguns:

GÜRTEL és el cas més important, on es jutgen desenes d’excàrrecs del PP i on el mateix presidente Rajoy ha hagut de testificar davant l’Audiencia Nacional, és clar que per a dir “no lo sé, no me consta, no me acuerdo…”.

BÁRCENAS. S’hi investiga la caixa B del PP que manegava l’extresorer, amb què feien pagaments amb diner negre a alts dirigents del partit, incloent-hi un tal Sr. M. Rajoy.

PÚNICA. S’hi investiga el finançament irregular del PP de Madrid per part d’empresaris que els pagaven comissions a canvi de contractacions i privilegis i afecta l’exsenador Francisco Granados, a més d’altres 90 imputats, quatre autonomies i diversos municipis.

LEZO. S’hi investiga Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, a més de 60 polítics del PP i empresaris involucrats per comissions il·legals milionàries, en la construcció del Canal Isabel II.

ACUMED. Un dels investigats és l’exministre del PP i actual comissari europeu Miguel Arias Cañete. Es tracta de suborns i comissions per més de 20 milions d’euros relacionats amb infraestructures hidràuliques.

NOOS. Aquesta trama en què Iñaki Urdangarin, duque consorte de la Infanta Cristina de Borbó i Borbó, ja ha estat condemnat a 6 anys i 3 mesos de presó per desviar diner públic per al seu propi benefici, ha esquitxat la Casa Real i també hi implica l’expresident del PP de la Comunitat Balear Jaume Matas.

Podríem seguir afegint-hi altres casos com ANDRATX, AUDITORIO, BIBLIOTECA, BRUGAL, CABALLO DE TROYA, etc, etc, però amb aquestes mostres queda clar que, com va afirmar la fiscal del cas Gürtel, “La trama hizo de los sobornos a cargos del PP un modo de vida”.

Vistes les evidències que inclouen el PP com una trama criminal, ens podem preguntar: com és que un partit amb un historial tan carregat de corrupció encara governa l’estat espanyol, amb el 33% dels vots emesos en les darreres eleccions generals del 2016?

En gran part perquè ho ha estat amagant davant els ciutadans espanyols, minimitzant-ho o distorsionant-ho i, sobretot, utilitzant el procés català com una cortina de fum.

Per fer totes aquestes accions, a més de l’aparell de l’estat, ha comptat amb molts mitjans de comunicació espanyols: premsa, televisió i ràdio públiques i privades. És ben conegut que la supervivència de molts d’aquests mitjans depèn directament de les subvencions, del suport econòmic que els arriba directament del gobierno de España, com ho va deixar clar la vicepresidenta espanyola en declaracions fetes el setembre del 2016.

El conflicte polític que l’estat espanyol té amb Catalunya ha estat utilitzat com element de distracció per tapar l’acció de la justícia espanyola que encara és independent. La creació d’un “enemic exterior” –o intern en aquest cas–ha estat utilitzada amb èxit per buscar la unió “patriòtica” i l’oblit o perdó de “temes menors” (com ara la corrupció). La defensa a ultrança de la Unidad de España té com a objectiu aconseguir el suport d’altres partits nacionalistes espanyols (C’s i PSOE), de voluntats i vots que passen per damunt de principis ètics i democràtics i fan vàlid que “el fin justifica los medios”.

Cada cop que surten notícies que posen de manifest la corrupció del PP, ràpidament són tapades per altres notícies i grans titulars que fan referència al conflicte català, una cortina de fum que minimitza la responsabilitat del PP i els seus dirigents. Això s’esdevé gràcies a la impunitat que li dona la manipulació del poder. Els qui ho denunciem com a pràctiques il·legítimes, això ens fa sentir impotents, però ens reafirma que totes aquestes manipulacions només les podrem superar el dia en què floreixi la nostra República.