Butlletí #56

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts

Eixamplem

abril 14, 2025

RETROCÉS SOCIAL DE LA LLENGUA: NO ENS QUEDAREM INDIFERENTS

Editorial

La llengua catalana és un dels principals trets que ens confereix identitat, som qui som perquè parlem, escrivim i pensem en català i a l’inrevés. Això molesta als que de forma activa o passiva volen que desaparegui, no només del Principat, també de les Illes Balears, País Valencià i Catalunya Nord, on la situació és més que compromesa.

La nova plataforma civil Sant Jordi per la Llengua constituida per més de 30 entitats, entre elles, l’ANC, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, CIEMEN, Centre Iridia, Sindicat de Llogateres, la Intersindical, USTEC, Crida LGTBI, Unitat contra el Feixisme, CGT Ensenyament i d’altres, convoca una manifestació en defensa del català.

Aquesta manifestació es farà el proper 23 d’abril diada de Sant Jordi a les 19 hores a la plaça Universitat.

La Plataforma pretén denunciar al carrer que “el català viu un retrocés sense precedents”, això és sobretot greu a Barcelona on l’especulació immobiliària i el turisme massificat afavoreixen la manca de presència del nostre idioma, que per exemple està sent substituït als rètols per un anglès macarrònic. Com diu el manifest: “la Barcelona de postal feta per a grans esdeveniments s’ha convertit en una poderosa arma de trinxar llengua i cultura, fent el joc a la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol”.

Hem llegit alguns comentaris a la premsa que demanen deixar en pau la diada de Sant Jordi, però qui les fan s’equivoquen: Sant Jordi és un dia per gaudir i defensar llengua i cultura catalana, que han d’anar unides.

És un dia per exigir que s’apliquin mesures -moltes d’elles ja existents- per promoure el català en tots els àmbits socials. També per reclamar que les institucions, Generalitat i Ajuntaments, les facin complir.

És necessari invertir els recursos que calgui per impulsar el coneixement de la llengua als milers de nouvinguts que reclamen aprendre-la i per demostrar, amb campanyes específiques, la necessitat de fer-ho a aquells que encara no en són conscients. I per descomptat que per refermar el català a l’escola. Ara i sempre.

És el dia per reivindicar que volem viure en català, que estem farts de les discriminacions i del procés de minorització que ens volen imposar, és el dia de no canviar d’idioma i de comprar llibres en català.

Fins a les 19 hores tenim temps de comprar la rosa i els llibres, fer-los signar i regalar-los als nostres estimats, després ens trobarem i manifestarem la voluntat de defensar els nostres drets lingüístics i nacionals.

#56

Butlletí

Viure a Catalunya és un 8% més car

Pinzellades d’economia

Font: https://www.elmundo.es/como/2025/02/14/67af3ddae4d4d8bb4e8b4587.html i elaboració pròpia

Al gràfic annex veieu el salari mínim interprofessional de 27 Estats d’Europa.
¿S’assemblen? No, en absolut. El salari a Luxemburg és nou vegades superior al de Moldàvia. Però tenen una cosa en comú: són el mateix per a totes les regions dins d’un mateix Estat.

Si aquests 27 Estats s’unifiquessin en un de sol tot mantenint el criteri de salari mínim únic igual a la mitjana dels actuals, els luxemburguesos que el cobressin es moririen de gana mentre que totes les empreses moldaves haurien de tancar perquè no el podrien pagar.

Efectivament: la independència dels Estats serveix, entre moltes altres finalitats, per adequar la legislació laboral a les necessitats dels treballadors i a les possibilitats de les empreses. Si s’aproven les mateixes lleis per a territoris amb característiques diferents, en alguns d’aquests territoris surten perjudicats els treballadors o en altres en surten les empreses.

Aquests dies s’afirma que l’índex de preus a Catalunya és un 8% superior als de la resta de l’Estat. Per això, al gràfic annex, hem intercalat Catalunya i li hem suposat un salari mínim interprofessional un 8% més alt que el que s’ha aprovat a l’Estat espanyol. 1.381 € al mes a l’Estat, 1.491 € a Catalunya.

Això sol s’hauria d’aprovar ara mateix, sense cap altra consideració. Si no es fa, serà com si qui cobri el salari mínim a Catalunya, cada mes tingués 110€ menys que un treballador de Galícia o de La Manxa.

Quan Catalunya sigui independent, no solament podrà legislar un salari mínim basat en el seus propis índicadors econòmics sinó que, alliberada de l’espoli fiscal, augmentaran tots els indicadors i fixarà un salari mínim interprofessional que pujarà unes quantes posicions en el rànquing del gràfic annex. I si hi ha ONGs que donen feina a persones discapacitades, se les podrà subvencionar perquè puguin pagar el salari mínim en lloc d’haver de tancar i deixar la seva gent al carrer.

Aquest nou capítol de la història interminable ens recorda la sàvia màxima: «Si la independència perjudiqués Catalunya, l’Estat ja ens l’hauria concedit».

Concurs de poesies al barri de Les Corts

LA NOSTRA CULTURA, LA NOSTRA LLENGUA

1 2

El diumenge dia 23 de març del 2025, al Centre Cívic Tomasa Cuevas de les Corts hi va haver l’acte de Lliurament del premis de poesia Magalí organitzats per Òmnium Cultural i la Comissió de Llengua de les Corts (CLLC).

S’hi havien presentat vint poemes que complien amb les condicions de les bases. Un tribunal format per quatre membres de la CLLC i dues persones convidades van seleccionar la poesia guanyadora, dos premis més i dos accèssits.

El primer Premi va ser per a Andreu Martí Cortada per la poesia “Els Nens del Vidre”.
El segon Premi el va obtenir Montserrat Martínez i de la Mata per “El Joc del foc”
I el tercer va ser per Ivan Torrens Guerrini per “Infàncies de Cristall”
Martí Estruch Axmacher amb “La Vaga dels nens” i Olga Vives Jaime que va escriure un poema de nom “Dolor”, van tenir els dos accèssits.

L’Imma Soldevila va llegir el poema escollit per la ILC: “Desamor” de Josep M Llompart, poeta mallorquí de qui enguany commemorem el centenari del seu naixement (23/05/1925).
Irene Sanz i Prevosti va posar les il·lustracions amb que ja tenim el bon costum d’acompanyar la festa i que aporten imatge i color.

La Blanca Serra va documentar i explicar els motius històrics per la selecció del tema proposat (La vaga dels nens a Cristalleries Planell del barri de les Corts al 1925) i ens va presentar el protagonista, un nen d’11 anys, en Francesc Pedra, que en va ser el líder valent i decidit.

També vam tenir un poema fora de concurs que vam presentar i va ser llegit per l’autora en versió original francesa i en català per un membre de l’equip de CLLC responsable de la traducció. Autora: Isabel Aliaga, Professora de la Universitat de Montpeller.

I l’actuació musical de la cantautora IVETTE NADAL que canta poesies.

L’acte va ser conduït per Cristina Company i Teresa Creus.

Tot i que teníem la sala plena va ser, com cada any i ja en fa quatre, un acte íntim, sincer i colpidor per als participants i per la majoria del públic. Gràcies a tanta participació feta amb el cor per part de tots.

ELS NENS DEL VIDRE
Pseudònim: Eva Blanca

S’alçaven amb llum de lluna,
infants a mig embastar,
sols la merla refilant
disfressava amb ploma bruna
la veritat rasa i curta:
Cristalleries Planell
una hora abans que els obrers
feia pencar sense sou
enllestint canyes i forns
una colla d’aprenents.

Eren ells els nens del vidre,
nens crescuts sense jugar,
nens dins l’infern de la infàmia,
nens que sense saber escriure
s’alçaren per a ser lliures,
com bé vol tota poncella
un bocí de primavera.
I endreçats en sindicat
amb Francesc Pedra de cap
rebutjaren la misèria.

Així, la paraula roja
dels valents saltataulells
afermada clamà al cel,
i malgrat els crits i la porra
dels de casa i dels de fora
van fer valdre la raó.
I en treure el peu opressor
sobre el coll de cada nen
s’escampà un missatge al vent:
és possible un món millor.

Concentració a l’Estació de Sants

1 2

El dissabte, 5 d’abril, l’Assemblea es va manifestar a l’estació de trens de Sants per expressar la seva indignació per el mal funcionament de les rodalies de Catalunya. La manca d’ inversions al nostre país des de fa molts anys, frenen el desenvolupament general i perjudiquen la vida de molts ciutadans i també l’economia. NOMÉS UN ESTAT PROPI TINDRÀ COM A PRIORITAT CATALUNYA I POT RESOLDRE AQUESTA PÈSSIMA SITUACIÓ.