Butlletí #53

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts

Eixamplem

desembre 28, 2024

EL PREU DE LA INCOMPETÈNCIA

Editorial

El desastre provocat per la DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts, o “gota freda”) al País Valencià, ha evidenciat que les conseqüències que poden haver-hi de tenir un incompetent al front d’un govern poden ser molt greus, especialment després d’haver suprimit la unitat d’emergències creada per l’anterior govern, per dedicar el seu pressupost als toros. I quan l’adversari polític principal que presideix el govern de Madrid, és un “sinvergüenza”, la catàstrofe ja és absoluta. Un drama que es mesura en centenars de morts. Un perquè estava a un dinar buscant segurament un final feliç. L’altre, del govern de Madrid, perquè volia que el valencià sofrís les repercussions dels seus errors, encara que
això signifiqués més patiment per a la població. I després uns i altres s’acaben tapant les vergonyes, no fos cas que, al final, siguin tots elspolítics qui acabin perdent les poltrones.

Una de les coses positives que ha posat el descobert la tragèdia és que, malgrat tot, el poble respon, la solidaritat de dins i fora del País Valencià ha fet bona l’expressió que només el poble salva al poble. I això probablement sigui especialment veritat en el cas de Catalunya, que ha aportat el gruix dels voluntaris de fora de València. Potser sí que existeixen els Països Catalans, una realitat històrica i cultural que faríem bé de reivindicar més. Si es fes realitat seríem molt més forts del que som.

Esperem que Catalunya no hagi de passar per una situació tan terrible com la viscuda aquests dies pels catalans del sud i no haver de comprovar l’eficiència del nostre govern, posat per ERC. Una mala elecció pot tenir resultats funestos i quan et tracten com una colònia i tens un govern autonòmic al servei de la unitat d’Espanya tot va pel pedregar. La lliçó que hem d’aprendre és que sempre cal votar de forma responsable per elegir a qui tingui com a única prioritat la defensa del país i de la seva gent.

#53

Butlletí

La Catalunya inundable

Article

Director de l’Observatori del GeoRisc del Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya

A Catalunya hi ha 705.000 persones que viuen en zones inundables, bàsicament perquè un 15% del sòl urbanitzat consolidat es troba en aquestes zones. En total, estem parlant de 35.000 hectàrees. Són, entre d’altres, les poblacions i les àrees urbanitzades que els rius, les rieres i els torrents de Catalunya creuen en algun dels seus trams.

Coneixem les zones que s’inunden des de fa temps. Han estat estudiades per diferents equips científics del país i han estat cartografiades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

En conseqüència, és indispensable reordenar el territori exposat al risc d’inundació, n’acabem de veure un clar exemple en la catàstrofe del País Valencià. Cal exigir actuacions valentes de mitigació del risc a les nostres autoritats. Hem parlat i alertat d’aquesta problemàtica als nostres responsables polítics; al principi no ens escoltaven, ara ja ens escolten, però malauradament sembla que no ens fan cas.

Cal saber si vivim en una zona inundable, si el nostre municipi n’està afectat. Hem de saber si el nostre domicili, el lloc de treball, l’escola dels nostes fills, el nos tre centre de salut estan en zona inundable.

També hem de saber autoprotegir-nos en cas de rebre una alerta per pluges fortes i/o inun-
dació. Perquè això sigui efectiu hem de rebre bona informació amb suficient antel·lació i saber com hem actuar. A nivell municipal s’han de fer actes d’informació, tallers i simulacres. Fa molt de temps que expliquem aquesta problemàtica i que demanem actuacions per part de les administracions.

Si voleu saber si viviu en una zona inundable podeu utilitzar l’estudi que va publicar el diario.es, on va sobreposar tots els mapes oficials de zones inundables de l’estat espanyol amb les dades del catastre. Cliqueu el següent enllaç:
https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-viviendas-zona-inundable-riesgo-inundacion-riadas-calle-calle_1_10485917.html
Un cop oberta la pàgina aneu avall fins el mapa de la Península Ibèrica, hi podeu escriure la vostra població o la vostra adreça.

Joan Manuel Vilaplana
Director de l’Observatori del
GeoRisc del Col·legi de Geòlegs i
Geòlogues de Catalunya

Col·laboració amb el País Valencià

Article

Com és ben sabut, la DANA va fer molt de mal al País Valencià. La revista infantil CAMACUC, que te- nia la seu a Paiporta, va estar arrasada. Des d’aquesta publicació no som indiferent al patiment dels nostres germans i proposem als lectors d’aquest butlletí un tipus d’ajuda que pot beneficiar a tothom: Una subscripció a la revista infantil CAMACUC dels petits de la família. Un bon regal de tió o de Reis.

Consulteu si a les escoles dels vostres menuts hi estan subscrits perquè és una revista de qualitat. Podeu demanar que ho faci l’escola o personalment en benefici de l’escola.
Si no teniu canalla, una altra forma de col·laborar és fer una subscripció per escoles que hagin patit la DANA i/o biblioteques del País Valencià (en aquest cas ho gestionaria CAMACUC)

Tot plegat, pot ser una bona contribució també per la nostra compartida llengua. Us animem a visitar el web: https://search.app?link=https%3A%2F%2Fcamacuc.com2F&utm_campaign=aga&utm_sour-ce=agsadl2%2Csh%2Fx%2Fgs%2Fm2%2F4

Gran preocupació del Consell d’Europa per l’ús de les llengües minoritàries

La nostra cultura, la nostra llengua

El comitè d’experts de la Unió Europea lamenta la manca de garanties de la legislació espanyola per protegir el català i les altres llengües minoritàries.
Sobre el català: Gran preocupació per la sentència del TSJC que ordena el 25% de classes en castellà si una sola família ho demana al centre educatiu i lamenta la intromissió de la justícia espanyola en el sistema educatiu de Catalunya.

Manifesta que “Fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu” és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en l’article 8 de la Carta Europea.

El Consell d’Europa s’ha fixat en l’escàs ús del català en l’àmbit de la justícia i altres departaments de l’administració. Critica que la legislació actual espanyola no garanteix que els jutjats puguin dur a terme procediments en la llengua minoritària oficial a petició de les parts.

Denuncia que la majoria dels òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en català i les altres llengües cooficials.

Pel que fa a altres serveis, el Comitè destaca: cal fer més esforços per assegurar la presència de totes les llengües minoritàries especialment en la policia i els Serveis de Salut.

El comitè d’experts posa especial atenció al cas d’Aragó, les Balears i el País Valencià on ha detectat un deteriorament en la situació de les llengües al llarg dels últims anys.

Lamenta que no hi hagi reciprocitat en els diferents canals de televisió en català als territoris de parla catalana i l’escassa oferta d’emissores de ràdio i televisió privades.

El dictamen és especialment contundent amb el govern d’Aragó, tant amb el català com en l’aragonès. Crítica la dràstica reducció dels programes en aquestes llengües, l’eliminació de la Direcció General de Política Lingüística i la retallada de pressupostos de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Els experts recomanen que es reconegui de forma explícita el català i l’aragonès a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó.

L’estudi també analitza altres llengües com l’aranès, el basc, el gallec o l’asturià i, en línies generals, la conclusió és la mateixa: encara no s’ha assolit a l’Estat el nivell de desenvolupament de les llengües minoritàries tal com correspon a un Estat membre que ha signat la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

Què diu la Constitució Espanyola sobre les llengües?

La nostra cultura, la nostra llengua

Article 10. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels drets humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries i ratificats per Espanya.

En l’apartat de les llengües diu: L’espanyol és la llengua oficial de l’Estat, amb el deure de conèixer-lo i el dret d’usar-lo. Les llengües respectives de les Comunitats autònomes poden ser oficials. Llur riquesa és un patrimoni cultural objecte de d’especial respecte i protecció.

Els impostos tornen?

Pinzellades d’Economia

AEAT

El 24 d’octubre (2024), l’Agència Tributària espanyola ha engegat una campanya publicitària sota el lema «Lo que das, vuelve», per a convèncer-nos que val la pena pagar impostos perquè aquests, quan ho necessites, tornen.

La campanya es compon d’un espot principal de 45 segons, quatre espots de 20 i un de 10 que s’estan emetent a televisió, digital i xarxes socials. A més a més, la campanya es completa amb tres gràfics per a la premsa, premsa digital, xarxes socials i exterior, i dues falques per a ràdio en línia i fora de línia. Al damunt d’espoliar-nos, es burlen de nosaltres.

Vegem-ho:
• La Junta d’Andalusia completa el repartiment de prop de 100.000 ordinadors portàtils en més de 3.800 centres educatius (www.juntadeandalucia.es, 26 agost 2021).
• La Junta d’Extremadura transforma les aules dels centres educatius en aules digitals invertint 2,2 milions d’euros en tauletes, ulleres de realitat virtual, càmeres de gravació 360 graus, webcams, micròfons de conferència, etc. (www.extremadura.com, 10 gener 2024).
• El Tribunal de Cuentas no tornarà, ni complint la llei d’amnistia, els 12 milions d’euros de multa que va imposar per la compra dels ordinadors que, abans de ser lliurats als centres educatius de Catalunya, foren usats unes hores per fer la consulta del 9N 2014. Les víctimes d’aquestes multes són Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i sis alts càrrecs més (www.msn.com/eldiario.es, 13 novembre 2023)

• «Que Cataluña quede fuera del actual sistema de financiación autonómica al disponer de un cupo, supondría que el resto de comunidades del regimen común perdería hasta 16.000 millones de euros al año» (carta del Grup Popular del Parlamento de Extremadura al seu President de 14 març 2014).
• «Tant és si votes la dreta o l’esquerra; si prefereixes la independència o el federalisme. Si has nascut a Catalunya o hi has arribat recentment, o quina és la llengua que parles. Cada any pagues 2.251 euros més del què et pertoca» (Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública, setembre 2016).
• «La riqueza de Cataluña no es de los catalanes, es de todos» (Emiliano García Page, president de Castella – La Manxa, 4 octubre 2024).
• El 42,9% dels fons Next Generation els han rebut entitats localitzades a Madrid (Jordi Amat, 24 setembre 2023).
• El dèficit fiscal de Catalunya acumulat en els darrers 19 anys és de 518.776 milions d’euros (Cercle Català de Negocis, juny 2023).
• Una persona de 30 anys sense fills que hereta 800.000 euros de son pare, a Catalunya paga 44.569 euros. A Madrid, al País Valencià, a la Rioja o a les Balears, menys de 1.600 euros o zero (TV3, 25 setembre 2023).
• Hisenda publica les dades per a calcular el repartiment de fons entre comunitats després de deu anys. La ministra d’Hisenda diu que és una «primera tanda d’informació» i que s’ampliarà «en els dies propers». (RTVE, 12 març 2024. No ha publicat res més, i la part publicada no permet control.)
• A Catalunya es va executar el 36% del pressupost d’inversions estatals, mentre que a Madrid es va executar el 183% (www.newtral.es, 1 juny 2022). El truc és pressupostar més inversió a Catalunya que a Madrid (un 82% més), i fer-ne força propaganda. Tot seguit, jugar amb l’execució (un 65% menys a Catalunya que a Madrid) i procurar que ja ningú no se’n recordi. La situació del País Valencià no és millor.

Vist tot això —i no acabaríem—, el lema «Lo que das, vuelve» és una burla a Catalunya.

1 2 3 4 5 6

Set anys a la Plaça d’Enriqueta Gallinat

Article

El Col·lectiu Enriqueta Gallinat es troben cada dia a quarts de 9 del vespre a la cruïlla de l’Av. de Roma amb el carrer Urgell. Hi estan mitja hora i no han deixat de manifestar-se ni un sol dia des de fa set anys. Reivindiquen la llibertat de Catalunya i justícia per les moltes persones represaliades que encara hi ha.

Aquest més de novembre es va fer una commemoració amb la publicació d’un llibre, un pica pica i la lectura d’un manifest. L’acte es va cloure amb el cant de Els Segadors

Correllengua a les Corts

La nostra cultura, La nostra Llengua

1 2

Al mes de març vam tenir coneixement que hi havia la possibilitat de participar en el concurs per a utilitzar l’espai expositiu de la Seu del Districte de les Corts, i vam presentar el nostre projecte que era fer una exposició del Correllengua d’aquest any. Com que ja sabíem a qui seria dedicat, a la M. Carme Junyent, vam presentar al Districte de les Corts el nostre projecte expositiu amb tots els detalls que creiem que podríem exposar.

Se’ns va concedir l’espai i una petita subvenció que haurem de justificar en acabar el període de l’exposició, però hem de dir que gràcies a la participació de totes les persones que formem la CLLC i amb l’ajuda indispensable d’en Paco Bonat i de la Irene Sanz, ens va quedar una exposició molt completa i amb un disseny pràctic, tant la pots veure en deu minuts com t’hi pots passar dues hores.

Vam inaugurar l’exposició el 23 d’octubre i la clourem el 5 de desembre. Es pot visitar tots els dies feiners de 9 del matí a 8 del vespre. Hi hem recollit la historia del Correllengua i els objectius que es proposa amb la major part dels cartells des del 2000 i una explicació de com va sorgir i com s’ha anat mantenint. I també hem exposat la feina feta enguany i les característiques més importants de la persona homenatjada, M. Carme Junyent.

Una geganta que simbolitza la diversitat de llengües i pretén estimular una actitud positiva en dóna la benvinguda quan arribem a la Sala. També hi ha activitats relacionades:

A l’acte de la inauguració hi van venir les autoritats de l’Ajuntament de les Corts. I en Julien Leone, un cantautor de la Catalunya del Nord que s’ha donat a conèixer aquí gràcies al programa de TV3 Eufòria, ens va cantar el “VA COM VA” i dues peces més i ens va fer jugar amb paraules que a Perpinyà fan servir però nosaltres en desconeixem l’ús i el significat. Acte emotiu i familiar. Tenim dos actes més programats, un el dia 28 de novembre. L’Enric Larreula, professor de la UAB amb una gran trajectòria en els estudis dels usos lingüístics, que ha mantingut sempre el contacte amb la Bressola de Catalunya Nord, ens parlarà de l’evolució del català entre les escoles d’aquesta part del territori.

A l’acte de cloenda, que tenim previst per al 4 de desembre, hi serà. en Pere Comellas, membre del grup GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) del que la M.Carme Junyent n’era la investigadora principal. En Pere Comellas ens parlarà de la feina que fa aquest grup i com treballa, així com de les recerques que tenen obertes. En acabar hi haurà un temps de col·loqui.

Butlletí #53

Eixamplem

Butlletí #53 en PDF

EL PREU DE LA INCOMPETÈNCIA

La Catalunya inundable

Col·laboració amb el País Valencià

Gran preocupació del Consell d’Europa per l’ús de les llengües minoritàries

Què diu la Constitució Espanyola sobre les llengües?

Els impostos tornen?

Set anys a la Plaça d’Enriqueta Gallinat

Correllengua a les Corts

Compartir aquest butlletí