Això va dir l’actual President de la Generalitat de Catalunya, corejant les veus d’altres destacats socialistes tals com Alfonso Guerra i Susana Díaz.

A l’abril de 2018, en una intervenció al programa Preguntes freqüents, va dir que ell hauria intervingut abans la Generalitat: “No sé si el 2014 –després de la consulta del 9-N–, però sí que després del 6 i 7 de setembre s’hauria d’haver aplicat el 155”. (vilaweb 30/07/24)

Aquesta afirmació –que tothom pot llegir i veure als mitjans i a les xarxes socials– contrasta amb l’acord que el PSC ha conclòs amb ERC per obtenir la investidura a la Presidència de la Generalitat.

Les parts de l’acord s’autoanomenen «el catalanisme federalista» (el PSC) i «el catalanisme independentista» (ERC). Com si fossin dues ideologies separades només per una petita diferència tàctica.

La realitat és que «el catalanisme federalista» no demostra cap pressa perquè als òrgans legislatius espanyols hi hagi les majories necessàries per adoptar-lo, convençut que no s’hi arribarà mai, mentre que el que pretenem els independentistes és escapar d’aquesta gàbia avui mateix.

Als mitjans, quan s’estava gestant l’acord, n’hi deien «tenir la clau de la caixa». I ara una vegada signat, s’ha etiquetat com a «concert econòmic solidari». Però, quina és la realitat? L’acord no parla enlloc de concert econòmic, com bé està ja recordant la ministra Montero. Això sí, de la solidaritat que Catalunya tindrà amb la resta de l’Estat, se’n parla molt (punts 2A, 2B, 2E3).

Els acords PSC-ERC consisteixen bàsicament en reunir-se i parlar. Efectivament…

• S’ha de constituir una Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític, amb una Ofi-
  cina i tot (punt 1);
• S’han de reunir els Governs de la Generalitat i de l’Estat per implementar el nou sistema de finançament singular de Catalunya. El resultat s’haurà d’aprovar a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (punt 2D).
• S’ha de constituir un Consorci Estat-Generalitat per gestionar les inversions de l’Estat a Catalunya (punt 2E5).
• S’ha de crear una Oficina per impulsar una proposta de renda agrària bàsica (punt 4B1).
• S’ha d’aprovar un Pla de Xoc per a unes Rodalies dignes (punt 4B1).
• El Govern es compromet a defensar el corredor ferroviari de mercaderies per l’interior
  (punt 4B1). I tant, interior! Pel Pirineu aragonès i per Madrid.
• S’ha de definir el nou model de gestió català aeroportuari en la corresponent comissió tècnica (punt 4D3.1).
• S’ha de crear un Consell Rector Aeroportuari (punt 4D3.4.a) i una Autoritat Aeroportuària (punt 4D3.4.b).
• S’ha de crear una comissió de seguiment del propi acord (punt 5).

El sistema de finançament singular requerirà la conformitat del govern espanyol, que no és part signant de l’acord. També requerirà canvis legislatius. Alguns experts vaticinen que els canvis legislatius necessaris no tindran cabuda en la Constitució, si més no en la forma en què el Tribunal Constitucional la sol interpretar. Per tant, encara que els canvis legislatius s’arribin a aprovar al Congreso de los Diputados, certs partits els sotmetran al Tribunal Constitucional, i que després d’un temps arbitràriament llarg de suspensió cautelar, els declararà nuls.

Un altre escenari possible és que la implementació serà tan lenta (punt 2Da) que donarà temps a què el govern de l’Estat caigui en mans del PP, i que aquest derogui el que pugui i ajorni indefinidament la resta.

Un raig d’esperança sembla aparèixer pel fet que la solidaritat de Catalunya ha de ser explícita i transparent (punt 2E3), i que ha de respectar el principi d’ordinalitat (punt 2E2). Això vol dir que, essent Catalunya la tercera comunitat autònoma en aportar impostos per habitant, ha de romandre tercera –i no vuitena con ho és ara– en valor dels serveis que rep.

Això de l’ordinalitat ja ho va tombar el Tribunal Constitucional quan, l’any 2010, va retallar l’Estatut. Aquell Estatut que ningú no sap ben bé si està o no en vigor. Per tant, els partits polítics contraris a aquesta idea ho tenen facilíssim per aconseguir que el Tribunal Constitucional invoqui i confirmi sentències ja existents.

Pobres socialistes! Malgrat els seus esforços per acomplir l’acord de finançament singular per a Catalunya, els jutges ho impediran.

Amb aquest panorama, ens temem que la legislatura s’acabarà amb la sensació que als independentistes se’ns ha tornat a prendre el pèl. Tant de bo que la ciutadania tingui temps per reflexionar i a les properes eleccions voti diferent.