El proppassat 12 de maig es van celebrar eleccions a la Generalitat de Catalunya. La primera dada destacada dels resultats és la pèrdua de la majoria absoluta de vots que havien obtingut els partits independentistes l’any 2021 que han passat del 52% dels vots al 43%, això és una davallada del 9% dels vots.

Els esmentats resultats han portat a parlar de forma general de la pèrdua de la voluntat independentista per part dels catalans. Ens preguntem si és així realment.

Vegem algunes dades per fer-ne una anàlisi:

Estem d’acord en que el moment òptim per a l’independentisme fou el 1r d’octubre del 2017, el Referèndum d’Autodeterminació convocat pel Govern de la Generalitat d’acord amb la legalitat catalana de les lleis aprovades pel Parlament. En aquella data, el 90% dels vots emesos foren favorables a la independència (els contraris a la independència van ser el 8%), això representa: 2.044.038 vots d’un cens electoral de 5.313.564 electors. Amb bon criteri caldria sumar-hi els vots robats per les forces policíaques que van arremetre contra els col·legis electorals, però que podem xifrar, sense caure en l’exageració, en no menys de 100.000. Això suma uns 2.144.000 votants independentistes, el que representa el 40% del cens.

En aquestes darreres eleccions autonòmiques del 12 de maig es van obtenir 1.362.206 vots independentistes. La diferència entre aquestes dues quantitats significa la pèrdua del vot independentista. En total 782.000 votants que ara o bé s’han abstingut o han votat opcions espanyolistes (i això sense tenir en compte la diferència del cens electoral, amb un increment de 150.000 electors des del 2017).

Els independentistes HI SOM.

En conseqüència entenem que un 36% dels independentistes s’han sentit decebuts i allunyats dels partits que els representen i, o bé han volgut castigar-los, o no s’han sentit interpel·lats a participar o, potser, han abandonat els postulats que abans havien defensat.

Retinguem aquesta dada: Si els 782.000 abstencionistes haguessin votat tindríem 2.144.000 vots enfront dels 1.759.738 espanyolistes, que resulta un avantatge de 400.000.

Si la comparació la fem amb les eleccions del desembre del 2017 ens dóna una xifra molt semblant ja que els vots “indepes” foren 2.079.340 és a dir 717.134 més que el 12 de maig.

Si l’abstenció és atribuïble al desencís per la manca d’estratègia independentista per part dels partits sobiranistes, els cal refer la confiança dels electors i fer-los recuperar la il.lusió anant de cara a barraca, contemplant la repressió com a imprescindible, agraint la feina feta i els sacrificis als que ens han portat fins aquí i posant al capdavant nous lideratges.

I això només serà possible si al davant, al costat i al darrere hi ha un poble mobilitzat.