CARTA AL FUTUR ALCALDE O ALCALDESSA DE BARCELONA

Els barcelonins i barcelonines, sobretot els de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts, hem estat orgullosos de la nostra ciutat i dels nostres barris, més o menys endreçats, més aviat polits, però amb mancances importants, com correspon a una ciutat densament poblada.

Ara que s’acosten les eleccions municipals, què demanem a qui tindrà la responsabilitat de dirigir el destí de la nostra ciutat els quatre anys que venen?

1. Fer atenció especial als més desvalguts, començant per als sensellar i als infants.
2. Fer campanyes educatives i constants a la població per conscienciar que la ciutat és un bé comú que cal respectar. La nostra ciutat acull moltes persones de diverses procedències i amb tradicions diferents segons el seu lloc d’origen. Calen campanyes per a joves on s’expliqui quina és la seva part de responsabilitat.
3. Aturar la fugida de barcelonins a causa dels preus inassequibles dels habitatges.
4. Millorar, controlar i augmentat la neteja de la ciutat i la vigilància als parcs.
5. Tenir cura dels jardins i espais verds, abandonats des de fa gairebé una dècada, que milloren la qualitat de l’aire i la sensació de benestar de les persones. Augmentar la plantilla de jardiners no és un luxe sinó una necessitat.
6. Crear espais esportius gratuïts, a càrrec de l’ajuntament, per a criatures i jovent de totes les classes socials, com passa en altres poblacions grans i petites de l’àrea metropolitana i en tants pobles del país. L’esport integra socialment i és bo per la salut.
7. Acollir i educar adequadament els joves, fugitius de la fam i la violència, perquè esdevinguin ciutadans amb futur. La ciutat en sortirà guanyant i serà la nostra contribució imprescindible a la justícia mundial, a més ens dignifica com a societat.
8. Evitar les despeses innecessàries, com les obres que s’eternitzen, i modifiquen el pla Cerdà, admirat internacionalment. Continuar refent els interiors d’illes, fer promoció de Montjuïc, una meravella, que es troba en una lamentable situació d’abandonament.
9. Millorar i augmentar el transport públic reduint les estones d’espera i convèncer el ciutadà que deixar el vehicle particular a l’aparcament és la millor opció per guanyar en qualitat de vida.Però el que considerem més important és:
   
   10. No avergonyir-se de la seva catalanitat, ser conscient que Barcelona és la capital de Catalunya, la nostra nació. S’ha de conèixer, fer conèixer, respectar i valorar la seva història. Promocionar i reforçar la presència de la llengua catalana en tots els espais públics, impulsar accions per incrementar el seu coneixement als nouvinguts i fer-la present sobretot en aquells barris on és més minoritària. El català ha de ser una eina indispensable de cohesió social, la Casa Gran hi pot fer molt.

   Podríem fer un llistat llarguíssim, com ara, la situació de la Model, que ja hauria d’haver proporcionat nous espais pel barri. En altres conjuntures històriques Barcelona va ser capdavantera i alguns alcaldes, en entorns de dificultat política, però amb il·lusió, idees clares i decisions encertades van aconseguir posar Barcelona al mapa del món i identificar-la amb el nostre país que no és altre que Catalunya.