Butlletí #35

Butlletí de les Assemblees de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts

Eixamplem

novembre 3, 2024

Posem fil a l’agulla

Catalans! no canvieu de llengua

Aquest EIXAMPLEM, el dediquem , en gran part, a la llengua catalana, entre llibres, roses, mones de Pasqua, Sant Jordi i la primavera.

Com és sabut, la nostra nació no té estat que la defensi i, en canvi, hi ha un estat que treballa per la seva desaparició. Per tant, i com és habitual, haurem de defensar-nos com sempre hem fet: lluitant per defensar els nostres drets i fent bona aquella frase del president Companys: Totes les causes del món tenen qui les defensi però Catalunya només ens té als catalans. És cansat i feixuc però si portem més de tres-cents anys fent-ho no malmetem tot aquest esforç ara.

La llengua és l’eina principal que configura la nostra identitat com a poble i no la deixarem en mans de l’administració autonòmica perquè és NOSTRA.

Posem fil a l’agulla i prenguem una actitud activa:

Explicar i llegir comptes en català als nens petits. Si tenen frases repetitives encara millor.
A l’hora de llegir, repartiu els paràgrafs del conte entre la criatura i l’adult.
El diccionari Dídac (Enciclopèdia Catalana) diccionari infantil il·lustrat és una bona eina en edat escolar.
Oferiu llibres, programes, vídeos en català als adolescents.
Per als darrers cursos de primària i per secundària és important que els adolescents s’acostumin a fer servir el corrector Softcatalà.
Reclamem a l’administració amb insistència un pressupost per equilibrar l’oferta cultural en català per nens i joves.
La música arriba a l’ànima i a Catalunya hi ha grups en català extraordinaris. Poseu música en català a casa. Segur que els agradarà.
Trepitgem el país i fem que els més joves escoltin i respectin les diverses variants del català.
Fora de casa: Parlem sempre en català i no canviem de llengua encara que el nostre interlocutor s’expressi en castellà. Podreu comprovar que la majoria ens entén i qui no, se n’adonarà que cal aprendre’l.
Parlem sempre en català als desconeguts per aquest mateix motiu.
Oferim als nouvinguts el programa “Parla”(Consorci per la Llengua) que és gratuït i una bona forma d’iniciar-se en català des del l’ordinador o el mòbil.

Potser trobarem algun malcarat que s’ofèn però això només el perjudica a ell. No ens podem permetre que la nostra llengua sigui menystinguda.
La plataforma per la llengua ens aconsella: “Parlem, triem, reclamem, informem-nos, expliquem-nos, rebel·lem-nos en català i pel català.

(Alguns dels consells són trets d’un article publicat a vilaweb i que hem considerat encertats)

#35

Butlletí

Imatge: Geralt | Pixabay

Què és l’IBEX35 · Conversa amb el meu bon amic

Pinzellades d’economia

Dic bon amic perquè m’ensenya i aprenc una mica. Em diu que faria bé d’aprendre sobre Economia, però ho trobo massa avorrit. L’altre dia teníem una conversa informal…

– Sí, Esteve, he llegit que el grup inversor, l’IBEX35, és el culpable de tantes coses que ens passen i hi hauríem tots d’estar en contra, fer-los boicot, que tothom els giri l’esquena! Que no tinguin cap força en una Catalunya independent.
– Primer que res, l’IBEX35 no és un grup inversor. Dir això és no conèixer prou bé el món econòmic. L’IBEX35 són 35 empreses dedicades a una varietat de sectors, en les quals alguns invertim.

– Doncs així, d’on surt això de l’IBEX35?
– Fa més d’un segle, els inversors d’una borsa es van cansar de mirar cada dia les cotitzacions de les accions, veure que unes pujaven i altres baixaven, i no poder-se formar una idea de si el mercat, en conjunt, estava optimista o pessimista. En vista d’això, algú va triar les societats més grans i cada dia va sumar les cotitzacions de les seves accions. La comparació amb la suma d’ahir deia si avui anàvem cap amunt o cap avall.
Des de llavors, la idea és imitada per totes les borses del món. A la borsa espanyola cotitzen més de 130 societats. Per a formar l’indicador, van decidir prendre’n trenta-cinc. Així, l’indicador va rebre el nom d’IBEX (per Iberia i Exchange; “Exchange” vol dir borsa) 35. Si ara tu i jo, Maria, que tenim molts cèntims, creem una societat de vetesifils, oferim que qui vulgui ens en compri participacions i s’acaben comprant i venent cada dia més participacions del que ho fan amb les de la trenta-cinquena actual, aquesta serà exclosa de la suma i ens hi posaran a nosaltres, sense que hàgim fet mai res de mal ni que hàgim constituït cap grup inversor junt amb les altres trenta-quatre.

– Però la gent parla malament de l’IBEX35, sense cap motiu?
– La gent estem en contra d’unes quantes persones molt riques que tenen grans participacions en unes quantes empreses molt grans que abusen del seu poder. Com a grans que són, formen part de la selecció de 35 societats amb les quals es calcula l’indicador. A algun periodista se li devia acudir de referir-se a aquestes societats com a societats de l’IBEX35 i tothom ho va repetint, tant la gent que sap què és com els qui només n’han sentit tocar campanes.
Trenta-cinc societats són moltes per a la grandària del mercat de capitals espanyol. Per tant, les darreres d’aquestes trenta-cinc ja no són tan grans ni tan poderoses ni tan malfactores. Pensa que a la llotja del Bernabeu no hi conviden trenta-cinc empresaris sinó només vuit o deu.

– Això de Mercadona, Esteve…
– Es diu que Mercadona finança l’extrema dreta. Jo, veient el tarannà del seu propietari, m’ho crec. Però perquè vegis com n’és d’arbitrari l’ús de la denominació IBEX35, Mercadona no hi és inclosa. Per tant, ni en són tots els que hi estan ni hi estan tots els que en són.

– ¿Quin posicionament creus que hauria de tenir l’ANC en qüestions econòmiques?
– Crec que s’hauria de posicionar inequívocament a favor de la justícia social, però mantenint la transversalitat sobre el sistema econòmic concret a adoptar. Actualment, els Països Catalans, com gairebé tot el planeta, són capitalistes. Si l’independentisme adopta posicions anticapitalistes, perdrà molts partidaris. Aquestes coses ja les resoldrem democràticament quan siguem independents.

Gràcies! Mai ningú no m’havia explicat tot aquest tema com si fos tan fàcil i perdona la meva ignorància, però em penso que no ho deu ser de fàcil… per exemple, Mercadona no deu ser filla d’algun cap gros de les empreses que van de l’1 al 10? I aleshores ja hi seríem… agafo una empresa que no cotitza per amagar tots els bonys. Sort que Catalunya, plena de gent sàvia, trobarà la manera d’aconseguir que les empreses del seu territori no abusin ni de la seva clientela ni de les persones que hi treballin.

il·lustració: europoliticalreport.es

Les clavegueres

en van ben corulles

L’Independentisme, un moviment polític, democràtic i proeuropeu, hem estat víctimes del cas d’espionatge il·legal més gran d’Europa i del món, fent ús de l’espyware Pegasus.

Les persones que s’han pogut detectar com a espiades són unes 65 de les quals Citizen Lab ha pogut analitzar els seus dispositius mòbils però centenar de dispositius de militants del moviment encara no ho s’han pogut analitzar.

Aquest espionatge s’ha portat a terme entre els anys 2017 i 2021.

Totes aquelles persones, que sense estar adscrites a cap organització, han estat víctimes de #Pegasos pel seu compromís amb la independència de Catalunya i amb la democràcia, són objectiu i víctimes d’un programa suposadament dissenyat per empaitar criminals i terroristes.

Les persones que han estat espiades formen part de ERC, Junts , la Cup i entitats com l’Assemblea i Ònmium , que donen suport al dret d’autodeterminació i els seus entorns, incloent-hi amics, familiars, advocats i periodistes.

Per part de l’Assemblea cinc dels seus membres, entre ells la presidenta Elisenda Paluzie i el president anterior Jordi Sànchez han patit aquesta vulneració de drets.
Aquest fets han estat denunciats a la Unió Europea pels partits i les entitats afectades.

Espiar la vida privada dels ciutadans permanentment i durant cinc anys va contra els drets fonamentats i encara desprestigia molt més la malmesa democràcia espanyola. Qui, si no és l’Estat espanyol, pot tenir interès en el moviment independentista de Catalunya?

Foto: Flo Maderebner | Pexel

Els jocs olímpics d’hivern:

amb quins objectius?

A l’Eixamplem 34 van publicar una editorial sobre l’organització d’uns JJOO d’hivern al Pirineu d’Aragó, de Catalunya, a Barcelona, a Kosovo i algun altre indret… i l’enllaç al comunicat de l’Assemblea sobre aquesta qüestió.

Són molts els arguments a favor o en contra d’aquest JJOO i les repercussions sobre els nostre territori. Considerem que diverses opinions poden enriquir les idees sobre aquesta qüestió i us fem a mans alguns dels comentaris que hem rebut sobre el comunicat i els enllaços sobre la posició de l’Assemblea.

Comentaris:

L’Assemblea sap que, fem el que fem, tot és política.
No podem separar els JJOO (excusa per edificar, allisar carreteres, rentar la cara a un país…), de les decisions polítiques que els fan possibles.
Els Jocs són sempre una manipulació que fan a la gent.
Els Jocs de Pequin han maquillat fins i tot la mena de país que és Xina: donen l’oportunitat d’encendre el peveter a una noia uighur mentre el govern xinès està fent un genocidi al seu poble.
Els del 30 serien un cop més uns jocs per a la ignomínia de l’engany.
Els Jocs Olímpics dels 30 els volen donar als catalans com un dret de permanència per tal que continuïn essent una autonomia, molesta però no independent. És la política del “reencuentro” fals, mentider com sempre!

Enllaços:

L’Assemblea es posiciona en contra de la candidatura catalano-espanyola dels Jocs Olímpics d’hivern 2030

Al Pirienu decidim STOP JJOO – Manifest

Foto: Jordi Play | LV

25% de castellà: la imposició guanya la pedagogia

La nostre cultura, la nostre llengua

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat aquest dilluns que el Govern recorrerà l’”aberrant” interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena l’execució de la sentència del 25% del castellà, i ha assegurat que els centres no han de fer “cap canvi” en els seus Projectes Lingüístics. Així ha reaccionat en preguntar-li si el Departament enviaria instruccions als centres en un termini de 15 dies, tal com ordena el TSJC. Cambray ha volgut llençar un missatge de “tranquil·litat” a les direccions dels centres, alhora que ha reclamat el “màxim consens polític, social i pedagògic” en defensa del català, fent referència a la modificació de la Llei de Política Lingüística pendent al Parlament.

Segons ha explicat el Conseller, es presentarà un recurs de reposició en els pròxims cinc dies, que és el marge que té la Generalitat per presentar-lo, davant d’una interlocutòria que interpreten que “no té cap sentit pedagògic ni jurídic”.

El Departament considera que l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) “no està legitimada” per instar l’execució forçosa de la sentència, tal com ha acceptat el Tribunal. A més, els serveis jurídics de la Generalitat que han analitzat la interlocutòria, ha afegit Cambray, consideren que el TSJC “es sobrepassa i s’extralimita en les seves funcions” i va més enllà d’allò que diu la sentència, ja que la interlocutòria no només diu que s’ha de complir sinó que també diu com i parla d’una instrucció.

A banda, Cambray ha destacat que dos dels cinc magistrats han fet un vot particular en la interlocutòria, si bé es tracta d’un vot que és concurrent amb el fons, però que discrepa en el fet d’admetre qualsevol alumne com a part legitimada per demanar l’execució forçosa de la sentència.

Posteriorment, fonts del Departament han explicat que en cas que no sigui admès el recurs ho recorreran al Tribunal Suprem.

Això del TSJ fa referència a la imposició del poder espanyol, no pas amb drets, ni amb convivència, ni encara menys amb pedagogía.

Invocar els drets, la convivència o la raó pedagògica en defensa del català és perdre el temps i entrar en un carreró que no porta enlloc.

El TSJC va decidir ahir collar més encara els grillons i va ordenar a la Generalitat de Catalunya que d’ací a quinze dies totes les escoles facin una assignatura troncal més en castellà. El text deixa clar, a més, que els és igual que els partits pactin el que vulguin perquè ells ja ordenaran què cal fer. Que ara mateix és imposar el 25% de castellà a l’escola.

La resposta catalana a aquest nou atac ha estat, per això mateix i novament, una resposta equivocada. És molt poc assenyat d’insistir a modificar la llei de Política Lingüística, si el TSJC ha deixat clar que amb això no n’hi ha prou. I encara vam sentir declaracions del govern, els partits i les entitats catalanes que parlaven de la raó pedagògica o invocaven la democràcia, la convivència o fins i tot els drets humans. Que tot això va a favor nostre no ho negaré pas, però és evident que als efectes del problema que tenim sobre la taula, tot aquest enfilall de declaracions i invocacions no serveix de res.

Perquè això no és una qüestió de tenir raó o no. Això és una qüestió d’imposar el poder espanyol sobre Catalunya. I el TSJC fa això: imposar el seu poder de manera brutal, un poder que ells saben perfectament que és incontestable si l’independentisme intenta transitar la via tancada de l’autonomisme constitucional, una via que no porta enlloc.

El TJSC, en definitiva, deixa clar qui mana i qui ha d’obeir. i exigeix que s’acabi la xerrameca. Els drets de les persones o els debats intel·lectuals ni els interessen ni els fan ni fred ni calor –i cometre més de cent vint faltes d’ortografia en un text de quinze pàgines hauria de ser una demostració més que suficient. Especialment perquè és fàcil constatar que ni una cosa tan elemental i diria que gairebé de bon gust no els importa gens: a ells això no els fa passar vergonya perquè són conscients que la seva missió és imposar el poder espanyol, no pas discutir-se amb ningú i encara menys escoltar raons. I val més que això ho entenguem tots i ho interioritzem i actuem en conseqüència. Que deixem de perdre el temps fent volar coloms.

Premi Magalí de poesia

de Les Corts

El dia 21 del març, dia universal de la poesia, a les Corts vam repartir premis per un concurs de poesies que van organitzar conjuntament Òmnium i CLLC.
El premi Magalí de Poesia va rebre aquest nom per una plaça que ens acull sempre que volem fer algun acte social. Cèntrica i transitada és com una zona d’esbarjo per al veïnatge. Nom que hem restaurat del que rebien els jardins de la casa pairal on s’ubica la plaça. El Premi Magalí ha celebrat aquest any la seva Primera Edició. El tema era “GENT DEL BARRI” i la poesia havia d’anar relacionada a una foto que l’havia inspirada. Van quedar cinc poemes finalistes dels quals dos van ser escollits com a primer i segon premi. Val a dir que tots dos tenien un premi en metàl·lic i ara, per Sant Jordi rebran un certificat com a finalistes o guanyadors dels Premis a més d’un llibret virtual que recollirà totes les poesies presentades.

Hi havia un Jurat format per 4 persones de la Comissió de Llengua per les Corts i un membre convidat que va ser l’escriptor ENRIC LARREULA I VIDAL a qui, des d’aquí, agraïm la seva col·laboració.

Les poesies eren presentades amb pseudònim que es va descobrir un cop els membres del jurat havien triat els guanyadors.

Aquí publiquem el primer premi. Esperem que gaudiu amb la lectura.

El primer premi va ser pel poema SOM GENT de Xavier Agustí i Güeto. El segon va ser per poema L’ENCANT DE LA PLAÇA d’Andreu Marti Cortada.

SOM GENT…

De lluny es veu el barri i de prop la gent

I en aquest espai explorem trajectes per on transitem creuant carrers, compartint cruïlles,
per on anem i venim perfilant anhels i propòsits,
forjant complicitats.

Camins on les paraules narren vivències,
antigues i noves,
de masos a vila,
de vila a barri,
de barri a ciutat

Veïns trenant el dia a dia, generant confiances,
vorejant costures de carrers i places
per delimitar un espai
on vèncer reptes en temps d’incertesa
on reconduir sendes, endreçar raons i compartir lluites on, senzillament, viure

I ho fem remant tossudament per conservar una llengua
preservant a cada carrer la flama
per no abaratir cap somni, ni cap projecte
Sabent que cada racó amaga una troballa
I cadascú el tresor més preuat: la vida

Sí, de lluny es veu el barri i de prop descobrim la gent

Cròniques de la Plaça Comas

El batec del barri

Hem començat una tercera roda d’entitats a la Plaça Comas cada dijous a les 7 de la tarda, on

reivindiquem, organitzem activitats, comentem la situació del moment polític i social, on cada entitat exposa la seva visió del panorama actual i les seves preocupacions.

Per acabar la segona roda, el dia 3 de març vam fer un petit parlament des de totes i cada una de les entitats. Va ser molt interessant i hi va haver una assistència més nodrida de participants.

El dia 10 vàrem començar de nou. El primer dia va ser l’ANC qui va convidar a Elisenda Paluzie.

Ella va parlar a la Plaça i ens va encoratjar a seguir amb la lluita.

El dia 17 van ser els del CDR Les Corts els que van portar un noi que és un dels tants que pateixen directament les represàlies i van a judicis sense proves, ens va posar la pell de gallina i ens va fer prendre més consciència de la situació de repressió en la que vivim. És L’ ADRIAN SAS.

El dia 7 d’abril ha tornat a ser el torn de la CLLC. I, amb la situació en la que ens trobem i el tracte a la nostra llengua, hem llegit l’Edicte de Lluis XIV qui va prohibir el català com a amo i senyor dels comtats catalans que va guanyar amb la partició de Catalunya pactada entre el rei hispànic Felip IV i el rei francès Lluís XIV en el Tractat dels Pirineus a partir de 1659. L’edicte de prohibició està firmat el 2 d’abril de 1700. Després hem presentat un article del nostre estimat Joan Solà que, per desgràcia, segueix podent-se llegir 20 anys després de la seva primera edició: “Plantem cara”. Fil per randa tot el que diu és aplicable a l’actualitat.

Per una banda un recordatori, això de voler eliminar la nostra Llengua ve de molt antic. Per una altra una reivindicació que viu instal·lada en el poble.

Lluita noviolenta

Consells

En el butlletí Eixamplem anirem publicant la transcripció dels vídeos que el col·lectiu Lluita noviolenta fa difusió per la xarxa de Telegram

Hola, em dic Sergio Popovich, sóc el director executiu del Centre d’Estratègies d’Acció Noviolenta Aplicada i aquest és el calendari d’advent de la rebel·lió quotidiana.

Intentarem donar-vos 24 consells pràctics que us poden ajudar a canviar la vostra vida, a expandir la vostra lluita i, esperem, a canviar el vostre futur.

Consell 19: Amb líders o sense líders?

Per més estrany que sembli tots els dictadors del món tenen una cosa en comú: tard o d’hora es tornen previsibles. Per tant, si teniu un moviment no violent i esteu aconseguint èxits, guanyant seguidors, creant estratègies i tàctiques, visibilitat, construint la vostra autoritat, podeu jugar-vos el que vulgueu que aconseguiran una llarga llista dels vostres noms, i us etiquetaran de traïdors. És obvi, els dictadors tenen el monopoli del patriotisme. En segon lloc, potser us titllin de ser mercenaris estrangers: si no com podria algú oposar-se a un govern tant meravellós?. Finalment, sereu titllats de terroristes, jo vaig ser acusat de terrorista al meu país. O fins i tot de traficants de drogues o drogoaddictes, o punks, o en alguns casos com a Líbia fins i tot de pertànyer a Al-Qaeda.

Per desgràcia , els dictadors faran tot el possible per etiquetar-vos amb tot això. Faran servir la seva propaganda televisiva, fins hi tot inventaran documents falsos arreu del món per tal de convèncer a tothom que esteu lligats a una comunitat internacional.

Per sort, tot això és previsible. Hi ha diversos grups arreu del món amb molta experiència en aquestes situacions. Podeu veure gent arreu del món fent servir banderes, no només com a símbol d’ unitat, sinó també com a missatge per als dictadors, deixant clar que els països pertànyer als pobles. I no als qui tenen el poder. El cartell més gran que es va fer mai al meu país deia: “Otpor. Perquè estimem Sèrbia”. Perquè sabíem que ens podien acusar de traïdors.

Al final, no us sorprendrà veure com els que tenen el poder utilitzin etiquetes similars per a moviments noviolents, siguin d’on siguin.
La bona notícia és que en realitat la llista és curta. I amb un missatge consistent i exitós podeu fer veure a la gent on rau la veritat.
Els països pertanyen al poble no als que són al poder. Recordeu això i tingueu un bon vespre.

Prou de desitjar. Feu que passi.

OBITUARI

Agustí Prats Martí, company i soci de l’Assemblea ens ha deixat el 27 d’abril. Va ser fundador del sindicat CCOO i Secretari General de la Federació del tèxtil, i ha format part de la comissió executiva del Consell Nacional. Els darrers anys, ha treballat per aconseguir que CCOO donés suport a la independència. Fins el darrer dia ha estat un lluitador i ha defensat fermament els treballadors i el seu país, Catalunya. La seva tenacitat i compromís seran el nostre exemple.

El nostre company Àngel Roman ens ha deixat el 9 de maig. Ha col·laborat en diverses comissions de la territorial de l’Esquerra de l’Eixample i abans amb les consultes sobre la independència. De tarannà tranquil, amable, positiu i compromès, és un exemple pels qui hem compartit la lluita per la llibertat de Catalunya.