Com a conseqüència de la vergonyosa inhabilitació pel TSJC del President Quim Torra, acusat de desobediència per no haver retirat la pancarta del balcó de la Generalitat que demanava la llibertat dels presos polítics (que encara avui son a la garjola), els jutges espanyols, a l’ordre dels interessos polítics, ens imposen noves eleccions per renovar el Parlament de la Generalitat, que nomenarà el proper President (número 132 o 133, a partir de l’any 1359, segons es miri).

El Poder Judicial del Reino de España, al no acceptar la pròrroga, torna a demostrar que se’n fot del que legítimament decideixi el Govern de la Generalitat i el Parlament, i sobretot de les recomanacions dels experts en salut, que adverteixen del risc que implica anar a votar -i formar part de les meses electorals!- en plena fase expansiva de la Covid 19, amb noves variants del virus circulant entre nosaltres i un programa de vacunació que no funciona bé.

El TSJC contínua demostrant que Catalunya és una colònia del Reino i son ells (com sempre) els que decideixen per i contra nosaltres. No juguen només amb les institucions autonòmiques, sinó amb la vida dels ciutadans de Catalunya.

El manteniment del 14 F “coincideix” curiosament amb el desembarcament del cofoi exministre de Sanitat Salvador Illa, que “Torna”, per “salvar-nos” com augura el seu nom. El PSOE i la seva sucursal pretenen substituir l’estelada per la roji-gualda. Segurament volen seguir els passos de l’exministre Wert : “hay que españolizar a los votantes catalanes”.

L’operació Illa i l’intercanvi de cromos amb el cofoi i fracassat Sr. Iceta pot esclatar-los a la cara si es valora la lamentable ineficàcia del l’exministre de Sanitat per contenir la pandèmia i la manca d’escrúpols a l’abandonar el ministerio en un dels pitjors moments de l’expansió del virus.

Lamentablement, d’epidèmia en tenim més d’una: la manca d’unitat dels partits autoanomenats independentistes, la fragmentació, la incoherència, la picabaralla permanent i la prevalença dels interessos de grup sobre els de país, son una plaga a combatre. La repressió persistent i ferotge de la (in) Justícia del Reino, més que no una plaga, és una llosa difícil d’aixecar.

Les suposades “noves cares” dels partits del 155 (PPSOEC’s) i el pes dels energúmens del neofranquisme, son grans amenaces sobre la migrada i minvant autonomia de Catalunya. Alguns pensen que no val la pena molestar-se a defensar-la, però, ai si perdem el poc que ens queda!

Què passaria amb la llengua catalana, la sanitat, els serveis socials, els mitjans de comunicació públics, etc., a les mans de l’anticatalanisme?
Decepció, temor, ràbia, desànim, son sentiments que ens poden portar a seguir el joc que busquen els partits del 155 i els seus aliats objectius (Comuns, PNC, etc), que no és altre que aconseguir augmentar els enfrontaments i la divisió del moviment independentista i el passotisme.
Una abstenció disparada, la fragmentació del vot o fer-nos creure que hem d’aparcar la lluita per la independència i la República i donar suport als que ja els està bé una Generalitat retallada, sotmesa i desprestigiada, només afavoreix els enemics de Catalunya.

El convenciment que amb un estat propi, on puguem decidir el nostre futur, fugir de la corrupció, l’explotació, la injustícia i el mal govern a què ens aboca formar part del Reino de España ens porta a no deixar passar cap oportunitat per reafirmar-nos i créixer. Això passa per participar i per votar el partit independentista que el seu programa electoral s’acosti més als postulats de l’ANC, i que es proclamen en el decàleg fet públic.

No devem ni podem passar d’aquestes eleccions, l’independentisme ha de demostrar una altra vegada que som la gran majoria de Catalunya i que més enllà de les eleccions autonòmiques, no renunciarem mai a fer del nostre país una República al servei dels ciutadans lliures.