Eixamplem: En quin punt és ara l’independentisme? La samarreta del proper 11-S centra l’atenció en el camí recorregut (exemplificat en l’ascens a una muntanya) i la bandera que assenyala la meta com a etapa següent. Pensa de debò que ja hi som a prop? O caldrà continuar afegint-hi més etapes?

E.P.: Amb “l’ascens a la muntanya” el que volem simbolitzar és que no hem aconseguit l’objectiu de fer el cim. “Fer el cim” és la independència. No hem aconseguit encara la independència al nostre país. Catalunya no és independent. Però, alhora, hem de mirar de ser positius, no? La primera etapa no és dalt la muntanya, sinó que van ser les consultes populars (abans que es creés l’ANC) a partir del 13 setembre 2009 a Arenys de Munt. Llavors la gent del poble començà a organitzar-se i a fer pressió. D’ençà d’aleshores, amb la manifestació del 2012 de l’ANC, amb el 9-N i les majories independentistes a les eleccions del Parlament del 27-S, amb el referèndum de l’1-O, amb el 3-O, hem anat escalant.

És a dir, estem molt millor que no quan vam començar, i millor que en dècades anteriors. Des del 2010 hem avançat molt. Tenim majoria independentista al Parlament i hem aconseguit fer i celebrar un referèndum d’autodeterminació. Això, ho hem de posar en valor. Però, alhora, també hem de palesar que l’objectiu encara no l’hem assolit, no hem fet efectiva la República Catalana, cosa que aquesta metàfora de la muntanya exemplifica. Hem trobat obstacles. Potser el camí és més difícil que no ens pensàvem. Hem vist fins a quin punt l’Estat espanyol està disposat a fer-ho tot per impedir la independència de Catalunya. Ara hem de ser més conscients de la dificultat. Hem de refer l’estratègia per encarar l’ascens al cim. És a dir, som molt més a prop del cim, però també tenim davant la part més difícil, la que té més pendent. És més complicada, si parlem en termes d’escalada.

Eix: La situació actual està marcada pels presos polítics. Què pot fer l’ANC per ajudar a alliberar-los? Quin paper hi farà la mobilització ciutadana de l’11-S? Espera que sigui el més massiu fins ara?

E.P.: El que fem des de l’Assemblea és molt important: mobilitzar-nos per la llibertat dels presos denunciant la vulneració de drets, fer-los arribar escalf i suport material i moral. Els ajuden les concentracions davant les presons, els Sopars Grocs per minimitzar els efectes col·laterals del seu empresonament (des del punt de vista econòmic també ajuda). Però hem de ser molt conscients que l’Estat espanyol i la seva Justícia no segueixen criteris jurídics homologables. La realitat és que ells van a utilitzar-los d’hostatges, dictaran sentències dures, perquè el que volen amb aquests empresonaments és acabar amb el moviment independentista i que no ho tornem a intentar. I hem de ser conscients de no caure en això. Hem de fer visible que no han aconseguit el seu objectiu d’anul·lar els nostres reptes polítics.

De fet, com que no confiem gens en la justícia espanyola, voldríem que fossin lliures abans que la causa arribi a Estrasburg d’aquí a sis o set anys. Si fóssim independents i tinguéssim la República, la mateixa República obriria les portes de les cel·les de les presons. I la manifestació de l’11-S d’enguany té aquesta fita: evidenciar que no ens han vençut. No hem renunciat als nostres objectius polítics. El moviment independentista es manté fort i combatiu; ferm, pacífic i democràtic, i mobilitzat. Espero que hi haurà molta gent al carrer, aquest 11-S. Serà una manifestació molt important, perquè ha acabat una etapa i en comença una altra. Amb tota la repressió política, ara comença una etapa més dura. Hem de sortir amb força. Aquest any és molt important. També hem de contrarestar els actes de boicot arreu.

Cada any ha estat important, però aquest és diferent. Després de l’1-O, amb els empresonaments i tot plegat, el món ens mira per saber què ens ha passat. En l’opinió pública internacional, les notícies desapareixen: surts molt l’1-O, potser surts molt quan detenen en Puigdemont a Alemanya, però després desapareixes i la gent se n’oblida, no sap què ha passat amb els catalans. Per això, l’11-S hem de fer una demostració de força i, alhora, mostrar aquest tarannà que tenim: cívic, democràtic i pacífic. Per això és important.

Eix: Tem que el fet que el PP ja no sigui al govern espanyol i que un partit que es defineix d’esquerres, el PSOE, ocupi aquest lloc, faci que el moviment independentista es relaxi i perdi força en l’àmbit social?

E.P.: És evident que hi ha un risc. Perquè en determinats temes, com ara la Memòria Històrica o la qüestió d’exhumar les restes de Franco, la seva postura es diferencia de la del PP. Però respecte a la cosa catalana són iguals, no volen canviar-hi res substancial. No ens reconeixen com a nació, ni reconeixen el dret d’autodeterminació. Al final es veurà que el PSOE tampoc no és solució al problema.

Eix: Els seus predecessors, Carme Forcadell i Jordi Sànchez són a la presó. Això condiciona els moviments de vostè?
E.P.: Bé, intento que no em condicioni. Ara tots en som més conscients que abans, dels riscos i la repressió. Però mires d’oblidar-te’n, intentes que no et condicioni.

Eix: Considera que aquesta repressió pot atemorir el sector independentista i frenar la mobilització? Què es pot fer des de l’Assemblea per evitar-ho?

E.P.: Amb totes aquestes mobilitzacions per la llibertat dels presos crec que hem demostrat que la mobilització no s’ha frenat. Hem de ser capaços de fer visible que aquest és l’objectiu de la repressió i, si cedim, la continuaran perquè veuran que és eficaç. La repressió acabarà quan es vegi que no és eficaç. Si apliquen una determinada dosi de repressió i això els funciona, ja podem estar segurs que l’aniran aplicant. Hem de ser molt curosos d’evitar-ho.

Intenten fer-nos caure en la imatge de la fractura. Ho hem d’evitar i, alhora, no hem de cedir en l’essencial: tenim llibertat d’expressió i, si volem expressar la petició de llibertat dels presos amb els llaços a l’espai públic, tenim tot el dret de fer-ho, però evitant caure en cap mena de confrontació, perquè aquest és un intent molt pensat i molt buscat. Hem de saber trobar-hi un equilibri, sense que ens monopolitzi. Llavors estaríem tota l’estona fent les coses per reacció i nosaltres hem de fer-les en constructiu: el nostre projecte de República Catalana independent és en positiu, és constructiu. El llaç és el símbol de la llibertat dels presos. Mentre hi hagi presos l’hem de mantenir. Alhora, hem d’iniciar nous projectes i, sobretot, ser constructius, no sols reactius.

Eix: L’única funció de l’ANC és mantenir mobilitzat el moviment independentista i pressionar els partits polítics? O s’hauria d’abocar, sobretot, a augmentar la base social republicana?

E.P.: Jo crec que les dues coses no són contradictòries. Amb la mobilització, sumem. Visualitzant el conflicte polític també fem la gent més conscient de l’estat en què estava i hem donat més arguments per a la independència. Però hem de treballar en tots els fronts.

Eix: Què pot fer l’ANC per teixir complicitats en els sectors de la societat espanyola que conserven sentiments democràtics perquè arribin a acceptar la secessió catalana?

E.P.: De fet, hem de distingir les dues coses i ser pedagògics. Quan defensem la independència, el nostre objectiu és legítim i democràtic. No necessàriament l’han de compartir. Però nosaltres no hem de compartir que vulnerin els drets per impedir la independència.

Amb l’escalada que C’s ha iniciat amb el tema dels llaços, nosaltres hem obert un pas en aquesta via. Encara que ells diguin que és per al moviment independentista, és un símbol per a la llibertat dels presos. Cal diferenciar molt quan defensem una cosa que va més enllà de la independència i quan defensem el nostre projecte, que és la independència en si. Cal seguir insistint que el nostre és un projecte democràtic. En una societat moderna i democràtica, aquests conflictes es resolen arreu del món d’una manera pacífica i democràtica.

Eix: Tenim a prop un altre 11-S i un 1-O molt pròxim. Com podem marcar la diferència amb les mobilitzacions massives d’anys anteriors?

E.P.: El context farà diferents les mobilitzacions. D’alguna manera, ara el context ja les fa diferents. L’objectiu, la República, és més evident. De tot el que hem fet, n’hem de treure lliçons per al futur. I a partir de les lliçons apreses, de la dificultat del camí, hem de reprendre la marxa amb força. Per això, aquesta tardor és molt important.

Eix: Com valora els resultats de la consulta que ha promogut l’ANC per fer unes primàries als municipis catalans? Ha pogut copsar el parer dels partits polítics?

E.P.: Em va sorprendre aquest resultat tan elevat i ràpid, per ser de primàries. Com a presidenta, he de reconèixer que quan estàs més en contacte amb les cúpules dels partits, notes més la reacció negativa. I, en canvi, la idea d’unitat, de resposta democràtica, de ser més participatius i poder ampliar les llistes… això, realment agrada, no? La gent té ganes que hi hagin canvis, una societat més apoderada i participativa, i que això es traslladi a les eleccions dels partits polítics. Per tant, m’ha sorprès, perquè no m’esperava un resultat tan contundent a favor: un 88%!

Els partits polítics n’haurien de prendre nota. Com a barcelonins, tenir l’alcaldia en mans independentistes i aprofitar les lliçons apreses l’1-O, és clar, reportaria un suport internacional molt important. Els alcaldes d’una ciutat com Barcelona tenen impacte arreu del món, no? Per aconseguir que facin un gir, han de notar al clatell l’alè de la gent de la base. Hem d’aconseguir que al registre d’electors s’hi apunti molta gent, que tot això faci efecte de bola de neu i, al final, acabin veient que alguna cosa han de fer. No poden anar a les eleccions municipals de Barcelona com sempre, en una situació tan especial com és l’actual.

Eix: Recentment, l’ANC ha arribat a un acord amb dues entitats: “Primàries Barcelona” i “Primàries per la República”. Quin és l’objectiu d’aquest acord?

E.P.: Com que la consulta i l’acord del Secretariat de l’ANC era impulsar les primàries, el primer que hem de fer nosaltres, si defensem la unitat dels partits polítics, és no anar pel nostre compte si hi han altres iniciatives que ja havien començat abans que nosaltres amb aquesta idea.

L’objectiu de l’acord és unificar les diverses iniciatives per promoure una candidatura unitària a partir d’un procés de primàries. Així doncs, cal donar-hi més relleu i que no hi hagin iniciatives disperses. O sigui, mirar de ser una mica exemplars en això.
El primer que hauríem de fer és posar-nos d’acord amb els qui també ho volen i promouen i ja han començat a recollir signatures, com les primàries obertes d’en Jordi Graupere. A partir d’aquí, si això rep molt suport, la 2ª fase és crear un registre únic de primàries. Confiem que els partits polítics s’hi sumaran. Hem d’intentar que s’hi sumin. Esperem-ho!

Eix: Moltes gràcies per l’entrevista, Sra. Paluzie.