Eixemplem butlletí #1 | assembleaeexi.cat

Butlletí #1

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Sagrada Família

Eixamplem

novembre 3, 2024

Eixamplem-46

Editorial
Tribunal Constitucional… “CONTIGO EMPEZÓ TODO”
Unió Barcelonista Catalònia
Manifest a favor de l’esport de base i els clubs de barri
Apunts d’economia: PENSIONS
Ressenya dels darrers actes organitzats per l’Assemblea Territorial
Les Veus de la Caverna
Grup de treball del Butlletí de l’EExI

Jordi Sánchez, president de l’ANC

Salutació de Jordi Sánchez

L’ANC va néixer, ara fa quatre anys, per guanyar la independència. La feina feta ha estat molta i positiva, però el trajecte encara no l’hem culminat. Precisament per això no ens podem aturar ni tant sols distreure en excés del que ens toca encara fer. Tenim a les nostres mans la responsabilitat de seguir eixamplant els suports socials a la independència. Hem de sumar voluntats, una a una, amb arguments i raonaments. És temps d’escoltar, d’entendre i després de dialogar tot buscant nous suports a la independència.

I tot això ho seguirem fent des de la transversalitat política de l’ANC. Som societat civil i des d’aquesta condició ens mantindrem al marge dels partits tot exigint la seva unitat per seguir avançant. Som exigents amb els nostres representants, d’ells esperem que facin bé la seva feina, que impulsin les estructures d’estat que ens són imprescindibles i que prioritzin els acords als desacords. Però també és moment d’afirmar que ens mantindrem al seu costat quan, des dels organismes de l’estat, s’intenti limitar-los o neutralitzar-los.

Hem de seguir com fins ara, amb la il·lusió que ens ha caracteritzat i el somriure que ens ha representat en tants moments. Només així culminarem amb èxit el trajecte fins a la independència. Ho tenim a tocar! Som-hi!!!

#1

Butlletí

Editorial

Sembla un tòpic dir que ara, i des de fa molts mesos, Catalunya es troba en una cruïlla transcendental de la seva història contemporània, però és una realitat tan certa com que l’espanyolisme més ranci i majoritari a l’estat espanyol no ha volgut mai, i mai no voldrà, acceptar la identitat catalana ni la diferència que fa que siguem una nació sense estat -per ara- explotada econòmicament, menystinguda i insultada per una colla de gent ignorant i malintencionada que tenen com a objectiu fer-nos desaparèixer com a poble.

Ha arribat el moment de decidir per nosaltres mateixos, de construir el nostre estat, de dotar-nos d’un govern que realment pugui governar i de tenir una Constitució pròpia feta a la mesura de les necessitats del nostre país. Per això és tant important que tots i totes siguem conscients que hem de participar activament en el procés constituent de la República.

En el camí cap a la República, són importants totes les veus i tots els esforços que donin ànims als convençuts, informació veraç als qui encara no ho veuen prou clar i arguments sòlids per rebatre als qui s’oposen al nostre projecte. És en el marc d’aquest objectiu que neix aquest Butlletí, impulsat per l’Assemblea Territorial de l’Esquerra de l’Eixample per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana.

Amb més il·lusió que experiència, amb més voluntat que domini de l’art de comunicar i amb els migrats recursos econòmics que proporcionen les quotes dels nostres associats, surt al carrer aquest primer número d’EIXAMPLEM i ho fa en una jornada transcendent per Catalunya: Sant Jordi, dia de roses i llibres, dia d’amor i cultura.

L’objectiu és clar i diàfan: volem inserir-nos en el teixit social del nostre barri de l’Esquerra de l’Eixample, sense que això ens tanqui per res a les inquietuds del conjunt del poble català. Volem fer participar la gent i entitats del barri que seran beneficiàries del gran canvi polític del nostre país. Informar i donar veu. Esperem que “entre tots ho farem tot”.

Tribunal Constitucional

Tribunal Constitucional…

“CONTIGO EMPEZÓ TODO”

Els diferents governs de la migrada i retallada autonomia de la Generalitat de Catalunya, sempre han intentat incrementar les quotes, de poder i millorar les condicions de vida dels ciutadans legislant normes que s’ajustessin a les necessitats econòmiques, culturals, educatives energètiques i de molts altres àmbits del nostre país. De forma sistemàtica, i principalment des de l’any 2012, el gobierno de España, tant socialista com del PP, han recorregut al Tribunal Constitucional les lleis i decrets emanats del Parlament i del Govern català.

Per altra banda, el gobierno de España ha aprovat nombroses lleis i decrets que envaeixen les competències de la Generalitat. Aquesta legislació forma part d’una política re-centralitzadora i contrària a l’autogovern. Això ha motivat que la Generalitat, per no perdre més competències, hagi hagut de recórrer moltes lleis, decrets i decrets-llei espanyoles.

Fins novembre del 2015 han estat 30 les lleis i decrets recorreguts per l’Estat Espanyol i 91 les que ha recorregut la Generalitat, en àmbits tan diversos com administració pública, arquitectura, biblioteques, cultura, ecologia, economia, empreses, treball, energia, educació, transport, immigració, mercat, meteorologia, salut, serveis socials, entre d’altres. D’aquestes 121 lleis impugnades, només 8 han estat sentenciades, totalment o parcial, a favor de la Generalitat, mentre que 40 ho han estat a favor de l’estat espanyol i la resta segueixen en suspens, sense poder aplicar-se, esperant que un dia el TC emeti el seu veredicte.

Carnet del PP

L’origen i la composició del Tribunal Constitucional sorgida de la Constitució del 1977 sempre ha estat feta amb criteris eminentment polítics i no jurídics. Recordem que dels dotze membres, quatre són escollits pel Congreso de los Diputados i quatre pel Senado, sent necessària una majoria qualificada de les 3/5 parts de cada càmera, inassolible sense un acord entre PP i PSOE. La resta de magistrats són escollits, dos pel Consejo Superior del Poder Judicial i els dos restants, directament pel gobierno de España!!!

Si a tot això afegim el recordatori que l’actual President, el Sr. Francisco Pérez de los Cobos, al ser escollit tenia carnet del PP i ho va ocultar, s’entén perquè a tot l’estat i particularment a Catalunya, el TC està completament desacreditat i molta gent el considera deslegitimat.

No és d’estranyar que un instrument tan poderós com aquest es faci servir contra els legítims interessos de Catalunya, quan el gobierno de España no disposa d’arguments polítics per afrontar les demandes democràtiques del poble català.

La paràlisi imposada pel gobierno de España a través del TC a la legislació catalana ha significat, per exemple, que no es pogués aplicar el decret-llei 6/2013 sobre pobresa energètica, o l’aplicació de l’impost als dipòsits bancaris. Fins i tot la regulació dels horaris comercials, per no mencionar la llei de consultes populars, han estat recorregudes, entre d’altres.

Entre les moltes lleis espanyoles que envaeixen les nostres competències, cal recordar els Real Decreto sobre educació primària (la LOMCE, coneguda com a llei Wert,) i també la preescolar, la professional, la secundària i fins i tot s’han oposat a l’acreditació de la qualitat als efectes de contractació del personal docent i investigador universitari.

La lluita per la sobirania en matèria d’una legislació que ens permeti avançar i progressar en la via d’una millor justícia social a favor dels més vulnerables, passa per suprimir la nostra relació amb institucions que es poden instrumentalitzar a favor del partit polític dominant. Això només és possible en la República catalana dotada d’una constitució democràtica que tingui en compte la voluntat popular, on els poders de l’estat siguin realment independents.

Seixanta-sis anys dedicats als infants i joves esportistes de l’Eixample

Unió Barcelonista Catalònia

Els elements de l’escut ens indiquen que es tracta d’una entitat esportiva, de futbol. Els colors blau i grana, la relació amb el F. C. Barcelona, els cadells, la formació d’infants i joves en el vessant esportiu i la senyera , així con el mateix nom de l’associació, l’arrelament al país.

La U. B. CATALÒNIA desenvolupa la seva tasca a l’Eixample, i a les Llars Mundet. A la Secció Eixample s’eduquen esportivament uns 270 infants del barri i barris propers, però l’escassetat d’instal·lacions esportives obliga als nens i nenes de l’Eixample a marxar a altres zones de la ciutat . El Sr. Manel Prat, president de la U.B.C. fins l’estiu passat, explica que aquest any han rebut cap a unes dues-centes sol·licituds que no han pogut admetre per la manca d’espais.

La U. B. C. entrena i juga els partits locals al camp que hi ha a l’interior de l’Escola Industrial, a tocar del carrer Viladomat, espai que ha de compartir amb quatre entitats més. La seu social es troba al carrer Viladomat, 269, a la cruïlla amb el carrer Còrsega i molt propera al camp. El local té un petit bar obert en horari de partits i entrenaments i també és l’espai on els entrenadors fan les seves classes de teòrica i estratègia. La Secció Llars Mundet té uns 240 inscrits entre els quals l’equip sub-21.

L’EDUCACIÓ ESPORTIVA I CÍVICA:

La U.B.C. pot acullir infants i joves entre els 4 i els 18, i més enllà:
L’escola de futbol forma canalla des dels 4 als 9 anys. Després continuen en les categories d’alevins, infantils, cadets, jovenils i amaters. Els entrenaments són dos cops a la setmana però en poden ser tres si cal. Els grups poden ser mixtos (nens i nenes) fins als 12 anys perquè no ha estat possible fer equips de noies únicament. Després, les nenes poden seguir gaudint del futbol en altres entitats de prestigi con ara el F. C. Barcelona o el Martinenc Sant Gabriel on són derivades des de l’U. B. C.
Un cop l’any s’organitzen uns campaments de quatre dies de durada per posar en forma els jugadors i jugadores i afavorir les relacions personals. L’objetiu de la U.B.C. es oferir una bona formació esportiva en els aspectes físics, estratègis, teòrics i cívics. Pel que fa a l’aspecte físic, els associats compten amb el suport de dos fisioterapeutes a més de la Mútua de la Federació de Futbolistes.

UNA PENYA BARCELONISTA:

La U. B. C. és la setena penya més antiga. Com a tal, el F. C. Barcelona aporta mensualment 10 € en material esportiu i un televisor de 52’’ per ser una entitat amb més de cinquanta anys d’existència.

ELS ENTREBANCS:

El Sr. Manel Prat es queixa de les moltes dificultats i complicacions que any rere any es van afegint al manteniment d’aquest caire d’entitats i de l’absència d’implicació de les diferents administracions que haurien de ser més sensibles a una entitat que fa seixanta-sis anys que està fent un servei al barri, l’Eixample, que té el trist “record” de ser el barri amb menys espais esportius públics de tota la ciutat. Les instal·acions de l’Escola Industrial no són prou confortables. Depenen de la Federació Catalana de Natació i de la Diputació i la renovació de dutxes i canviadors o el manteniment les fa precàries.

LES NOVES LLEIS DE L’ESPORT I EL VOLUNTARIAT:

La U.B.C. està dirigida per una junta de pares i mares que dediquen part del seu lleure a organitzar i administrar l’entitat sense cap tipus de lucre personal. Pel que fa als entrenadors, sovint són antics jugadors de l’entitat que tenen experiència, mantenen la seva afició i s’ofereixen a preparar i dirigir els equips, sense incentius econòmics més enllà de les despeses de transport.

Les noves lleis demanen títols però no donen cap mena de suport i ara la Federació de Futbol obliga als col·laboradors a presentar el títol de monitor, entrenador o coordinador a més del certificat de penals, documents que no garanteixen la millor formació ni els resultats obtinguts, però que dificulten la vida de l’entitat.

La Mútua de la Federació de Futbolistes té un funcionament lent que força sovint els jugadors a restar sense jugar per no disposar de les proves diagnòstiques en un temps raonable i que representa una despesa que es podria estalviar donat que tothom té el seu propi servei sanitari.

La Nova “Llei d’entitats esportives sense ànim de lucre ”que l’any passat va provocar un gran enrenou i que en aquest moment està aturada, pretén que el personal esportiu sigui donat d’alta de la Seguretat Social, cost impossible d’assumir per aquest tipus d’entitats i que provocaria la desaparició de moltes d’elles.

L’economia de la U.B.C. es redueix a les quotes que aporten les famílies i que serviexen per pagar les despeses de lloguer de camps d’entretament, de les instal·lacions de l’Escola Industrial i de la seu social a més de l’equipació dels equips. Tot plegat uns 45.000 € anuals.
Ens comenta, en Manel Prat amb un cert desànim que, any, rere any , els preus dels lloguers no paren de pujar i fan inviable econòmicament el manteniment dels equips amaters i constata que moltes entitats a hores d’ara ja han desaparegut únicament per motius econòmics.

Els canvis polítics a Catalunya: Preguntem com podria afectar en aquest tipus d’entitats una nova Constitució catalana o l’assoliment d’un Estat independent. L’opinió del Sr. Prat és que de llei de l’esport ja n’hi ha i que com la Constitució Espanyola o altres lleis, no es compleix per manca de diners, per falta de voluntat o per altres motius.
Caldria fer entendre als que ens governen que les associacions esportives de base, milloren la societat, treuen joves del carrer, aporten ordre a la vida, milloren la salud, afavoreixen les relacions personals i el sentiments col·lectius, aporten valors i són, a la llarga, un estalvi en cossos de seguretat.
Pel que fa a la proclamació d’una República catalana considera que podria ser beneficiós dependre unicament de la FIFA i regir-se per les normes internacionals prescint de la legislació espanyola. Per altra banda Catalunya tindria més capacitat econòmica i podria afavorir les entitats esportives de barri com ho és la Unió Barcelonista Catalònia.

Manifest a favor de l’esport de base i els clubs de barri

Incloem el manifest que ens fa arribar la Coordinació Sectorial d’Esportistes de l’ANC

Els clubs esportius federats de la ciutat de Barcelona sotasignants exposen que:

Les entitats esportives sense afany de lucre realitzen una funció formativa, però sobretot duen a terme una important tasca educativa, de socialització i de creació de valors. Milers de nens i nenes practiquen esport en clubs reglats mentre es relacionen, se socialitzen i s’eduquen en els valors de la convivència, el respecte i les normes esportives. La pràctica de l’esport és un valor en si mateix i cal que estigui protegit amb mesures que la facin viable, adaptada i assequible per a tothom.

L’esport de base pateix darrerament un constant augment dels costos operatius, basats en un increment dels preus per la utilització de les instal·lacions depenent de l’entitat o empresa gestora, i l’increment de les obligacions fiscals, laborals i comptables de les entitats.

A més, en els darrers anys, la pràctica de l’esport a la ciutat de Barcelona s’ha vist perjudicada per una sèrie d’agreujants:

Moltes de les instal·lacions esportives estan obsoletes i necessiten reinversió.
Hi ha dèficit històric segons el PIEC de pavellons esportius pel volum de persones que habiten la ciutat que impedeix practicar l‘esport amb condicions i qualitat.
Els costos que tenen els clubs en molts casos són inassumibles per la feble situació econòmica que pateixen i això compromet seriosament el seu futur i el desenvolupament de l’esport de base, que és principalment a qui donen l’activitat.

En conseqüència, aquests costos repercuteixen en les famílies que acaben pagant un preu molt alt per la pràctica esportiva dels nens i nenes de la ciutat.

Per tot això, RECLAMEM A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA:

Treballar en un pla d’inversions per la millora de les instal·lacions.
Crear nous pavellons per la ciutat tenint en compte les necessitats dels clubs federats.
Subvencionar l’assegurança d’accidents i responsabilitat civil dels menors federats a Barcelona.

Creiem que Barcelona ha d’oferir un esport de qualitat i prioritzar el bon funcionament de la pràctica esportiva i de la seva tasca educativa. Prioritzem començar per aquests tres fronts esmentats, que formen part del PLA DE XOC que ha de posar fi a aquestes mancances i dificultats que pateixen els clubs esportius de Barcelona.

En una Catalunya independent les pensions estan plenament garantides

Apunts d’economia:

PENSIONS

Entre els molts estudis que s’han fet sobre la viabilitat del sistema de pensions en la Catalunya independent, n’hem escollit un que va ser realitzat pels economistes Pere Miret i David Ros, membres de la sectorial d’Economistes per a la Independència el setembre de 2015.

Aquest estudi, titulat “En una Catalunya independent les pensions estan plenament garantides”, afirma que a la República catalana les pensions estarien garantides, d’una banda per la creació de prop de mig milió de nous llocs de treball en els primers anys, gràcies a poder disposar dels 16.000 milions € del dèficit fiscal i de poder decidir la seva destinació a inversions públiques o a rebaixes en la pressió fiscal; i d’altra banda a un accelerat creixement del PIB, que duplicaria en 10 anys l’actual, superant els 400.000 milions €. El sistema de seguretat social català rebria uns 3.467 milions € per les noves cotitzacions, i l’administració tributària de Catalunya ingressaria uns 1.650 milions € afegits.

L’estudi elaborat per Pere Miret i David Ros afirma que les cotitzacions actuals dels treballadors són insuficients per a pagar les pensions, i que dins l’Estat espanyol “no són sostenibles”. Aquest pronòstic tan negatiu quedaria demostrat pel fet que actualment les cotitzacions només cobreixen tres quartes parts (77%) de les pensions, i per la previsió que el 2017 o 2018 s’esgotarà el Fons de Reserva de la Seguretat Social espanyola, cosa que comportarà una reducció d’un 20% de les actuals pensions.

Per als autors de l’estudi, “el sistema de la seguretat social catalana es veuria enfortit des del primer dia de la independència, i cap pensionista es quedarà sense cobrar la pensió en cap moment”. En aquest sentit, recorden que si Catalunya ja fos un Estat independent, enguany “amb el conjunt d’impostos que paguem els catalans, s’haurien pogut pagar totes les pensions, els serveis, les infraestructures, les estructures del nou Estat i els interessos del deute anuals”.

Cal recordar que les pensions es paguen gràcies a les contribucions dels treballadors en actiu, això es coneix per sistema de repartiment. Aquest sistema té una dependència directa del nivell d’atur, que actualment és del 19,1% a Catalunya –més alt a la resta de l’Estat—i que segons aquest estudi baixaria per sota del 7% en els primers anys de la República catalana.

Es pot consultar aquest estudi complet seguint aquest enllaç

Ressenya dels darrers actes organitzats per

Assemblea Esquerra de l’Eixample

Xerrada debat a càrrec de l’Albert Ledesma || Presentat per l’Àlvar Net

Salut global a la societat del benestar

Sota aquest suggeridor títol, el dia 27 de gener es va celebrar una conferència sobre el nou model d’atenció a les persones que ja s’ha començat a implementar al nostre territori. Es tracta d’un model d’atenció en el qual s’integren els serveis sanitaris amb els serveis socials, per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb majors dificultats.

La conferència va anar a càrrec del Dr. Albert Ledesma, Director del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària, depenent del Departament de Presidència i impulsor del projecte. La presentació la va fer el Dr. Àlvar Net, President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de Salut de Catalunya i Balears. A continuació, hi va haver un interessant col•loqui amb molta participació per part dels assistents.

L’acte va estar organitzat conjuntament per l’AVVEE i la Territorial de l’ANC de l’Esquerra del Eixample. Qui no va poder assistir-hi, pot veure’l per internet accedint-hi per mitjà d’aquest enllaç

En defensa dels nostres rius, de la nostra terra.

Lo riu és vida

Uns seixanta socis de la nostra territorial varen viatjar a Amposta el dia 7 de febrer per tal d’assistir a la manifestació multitudinària, convocada per la Plataforma en defensa de l’Ebre i contra el “plan hidrológico” del “gobierno”, i que va aplegar a més de 50.000 persones al crit de “LO RIU ÉS VIDA”

Després de la manifestació, la territorial de l’ANC al Montsià va organitzar una espectacular arrossada per a uns 2.500 comensals.

Pagar els nostres tributs estatals per mitjà de l’ATC

Sopar col·loqui sobre sobirania fiscal

El dia 7 de març es va celebrar el Primer Sopar-col·loqui sobre Sobirania Fiscal al Restaurant Cafè Doré, a la Gran Via, 576 de Barcelona, amb l’assistència de 35 persones, entre les quals hi havia representants de mercats municipals, d’associacions professionals, advocats, assessors fiscals, comerciants i empresaris en general.

En l’acte el Sr. David Poudevida, del Fòrum empresarial CREIEM EN CATALUNYA i el Sr. David Ros, membre de la Sectorial d’Economistes de l’ANC, ens van posar al dia de la situació actual de la Hisenda Catalana així com del camí que ha de recórrer per arribar a ser plenament operativa. També es va comptar amb la presència de la Sra. Carme Teixidó de la Plataforma CATALUNYA DIU PROU que va explicar que, actualment, ja és possible pagar els nostres tributs estatals per mitjà de l’Agència Tributària Catalana.

Va quedar palès que hi ha una manca d’informació sobre aquestes qüestions entre el món empresarial i també entre la població en general, tot i tractant-se d’un tema cabdal en el camí cap a la República Catalana. Arran d’això, ja estem estudiant l’organització de nous actes.

Podeu trobar informació i estudis sobre Sobirania Fiscal, als webs següents:
Creiem en Catalunya
Catalunya //// DiuProu
Economistes per la Independència

Les veus de la Caverna

Felipe González, expresident del gobierno de España, 1984 || Juan Carlos Gafo, director adjunt de la Marca “España”, 20/07/2013